Llac d’Aude pel Pla del Mir-Jaça del Pla del Buc-Jaça de Bernardi i el Roc Felip (Capcir-Catalunya Nord)

Llac d’Aude pel Pla del Mir-Jaça del Pla del Buc-Jaça de Bernardi i el Roc Felip (Capcir-Catalunya Nord)

Com diu la web de l’estació d’esquí, “L’Estany d’Aude es troba al massís del Carlit, al municipi dels Angles. Està situat a una altura de 2.136 m, al peus del Roc d'Aude i el Mont Llaret. Hi neix el riu Aude.

L’indret és molt bucòlic i els vastos prats de gespa verda a l’estiu són propicis per els passeigs en família.

Pel que fa als pescadors, podran intentar capturar les magnífiques truites que el poblen.”

Animats per les paraules llegides a la web, ens acostem al Pla del Mir de Les Angles (1.800 metres), punt de partida de moltes excursions per la zona i inici de les pistes d’esquí nòrdic i raquetes. També hi ha el telecadira per les pistes d’alpí i l’entrada al Parc d’Animals de Les Angles.

Avui no aparquem al Pla del Mir perquè volem arribar una mica més amunt, al Pla del Buc. Per això, agafem una pista de terra que surt per la banda esquerra de l’aparcament i que, amb alguns trams en estat molt dolent, ressegueix la tanca metàl·lica del Parc d’Animals durant 1.5 quilòmetres i ens porta al davant del Refugi lliure de la Jaça del Pla del Buc (1.840 metres), on deixem el cotxe.

Nota: Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, una Jaça és un jaç portàtil o una prada o lloc de muntanya on el bestiar s'enllita per descansar o dormir.

En aquest punt, tenim una gran panoràmica de les muntanyes que van des dels Puigmals al Canigó, amb especial menció del Cambradase. És una panoràmica que veurem sovint des de molts punts de la ruta.

Donem una ullada al petit refugi que està ben conservat, net i ordenat, i iniciem la ruta en direcció oest, cap al Llac d’Aude.

Travessem un pas canadenc pel bestiar i seguim la pista de terra amb senyals grocs i vermells del GRP del “Tour del Capcir” i els grocs del PR-56 al Llac d’Aude. Aquí ja tenim la primera visió del cim del Carlit, al nord.

Després d’un curt tram en lleuger descens, comencem una pujada progressiva, però curta, que ens porta a una primera cruïlla amb pal indicador. Nosaltres seguim per l’esquerra, travessem un parell de torrents i un encara tímid Riu Aude, on el Tuc es pot refrescar.

Deixem enrere un parell de prats herbats, que més avançat l’estiu estaran farcits de bestiar, i arribem al pal indicador de la Jaça de Bernardi (1.931 metres) i, poc més enllà, a la cabana privada del mateix nom (1.940 metres). Al nord veiem els cims del Roc d’Aude i el Mont Llaret, que avui no pujarem.

Seguim camí i passem a tocar d’una bassa pel bestiar. Uns metres més enllà, per la banda esquerra, arribem al Refugi de Bernardi (1.940 metres). És una construcció molt gran que trobem tancada. L’única part oberta és una molt petita habitació d’emergències, amb llitera i llar de foc. No sembla gaire confortable, però pot ser molt útil en cas de necessitat inesperada.

Seguim la ruta per la pista principal envoltats de neret i, poc després, deixem la cruïlla del GRP del Tour del Capcir per la dreta, per on tornarem a la baixada. Nosaltres anem per l’esquerra, seguint les marques grogues del PR-56 al Llac d’Aude.

A la part alta de la pista tenim una lleugera baixada amb bones vistes del Carlit. A la part baixa d’aquesta pista, trobem un pal indicador del PR-56 que ens dirigeix al Llac d’Aude pel Roc Felip. Deixem la pista principal i agafem el corriol a la dreta que s’interna al bosc. És un corriol en pujada, molt fressat i desfet pel pas de l’aigua, que guanya alçada ràpidament.

En poca estona som al peu del Roc Felip (2.134 metres), on el corriol gira a la dreta, en lleugera pujada. Passem a tocar d’un arbre sec molt estètic i, poc després, una tanca amb filat pel bestiar que dona pas a un ample planell herbat on retrobem el “Tour del Capcir” que ens arriba per la dreta. Al tronc d’un arbre de la dreta veiem un cartell de fusta que diu “ânes bâtés” que, pel nom, suposo és un itinerari per fer amb rucs amb albardes de càrrega. Al bell mig del planell hi ha un pal indicador. Nosaltres seguim per l’esquerra i, a la tornada, anirem per la dreta per tancar la circular prevista.

Seguim, per tant, pel corriol de l’esquerra (que ara torna a ser GRP i PR-56). Superem un parell de curtes pujades per salvar petits contraforts herbats i molt fressats per, finalment, arribar a una planúria extensa amb vistes espectaculars: pel nord el Roc d’Aude (2.325 metres) i el Mont Llaret (2.376 metres), sobre el Llac d’Aude que encara no veiem i, pel sud, tornem a tenir tota la corrua de cims des dels Puigmals al Canigó.

Seguim el camí molt fressat pel pas de bestiar i travessem grans planells herbats amb magnifiques vistes en totes direccions.

Finalment arribem a un bosquet d’avets i, per la dreta, ja veiem les aigües del llac, amb un intens color blau. De moment no baixem a l’estany i seguim pel corriol que envolta el llac per l’esquerra.

Poc després ja som a la capçalera oest del Llac d’Aude (2.136 metres), on trobem una cruïlla de camins i un parell de pals indicadors. Avui no seguirem la ruta al Llac de Les Bulloses i ens quedem aquí a dinar i descansar una bona estona, abans de tornar.

Dit i fet, baixem a prop del llac i caminem uns metres per la riba esquerra fins trobar un lloc a l’ombra, on dinem tranquils. Contràriament al que pensàvem, trobem molt poca gent per les rodalies, oimés tenint en compte que som a finals de juliol. Millor així.

Al Llac d’Aude neix el riu del mateix nom que segueix un curs inicial en direcció est i, posteriorment, nord-est per anar a alimentar els embassaments de Matamala i Puigbalador. Finalment, previ pas per Carcassona, desemboca al Mediterrani després d’un viatge d’uns 224 quilòmetres (Viquipèdia dixit).

Després de dinar la Carme es queda a descansar i nosaltres iniciem una volta al llac en sentit horari. Trobem llocs molt bonics, amb rierols que baixen per tot arreu i configuren una gran zona humida per la riba nord-est. És una torbera ampla que configura un espai protegit. Cal anar amb cura de no fer-la malbé.

La volta ens permet gaudir de múltiples visions del llac, totes magnífiques.

Poc a poc, anem tancant el cercle fins tornar a la posició inicial on retrobem a la Carme. Encara ens estem una bona estona carregant bateries mentre el Tuc entra i surt de l’aigua.

Finalment iniciem la tornada desfent el camí remuntant al corriol per on hem arribat. Després seguim el mateix GRP de l’anada fins baixar al prat herbat amb el pal indicador on al mati hem vingut per la dreta, pel Roc Felip. Ara, en canvi, seguim rectes pel GRP, amb marques grogues i vermelles.

Sense poder evitar enfangar-nos una mica els peus, travessem un parell de zones d’aiguamolls i una porta amb filat pel bestiar. Seguim baixant suaument fins arribar a un gran prat herbat que travessem pel bell mig, seguint el corriol marcat sobre l’herba.

Poc més enllà, comença un descens més pronunciat per un corriol molt desfet pel pas de l’aigua. Entre trams empedrats i trams herbats, arribem a la cruïlla que, a l’anada, havíem deixat per la dreta.

Ja a la pista principal de terra, seguim en direcció als refugis ja coneguts. Passem per la Jaça de Bernardi, travessem de nou el Riu Aude i, finalment, arribem a la zona de la Jaça del Pla del Buc, on tenim el cotxe.

Una última mirada al Canigó, al Cambradase i als Puigmals, i cap a casa, que encara tenim una bona estona de viatge.

Agradable i absolutament recomanable per a totes les edats i condicions físiques. Molt assequible per la llargada i el desnivell. A més, el camí no té pèrdua possible perquè està molt ben senyalitzat i no hi ha cap tram perdedor, ni cap cruïlla dubtosa.

Una ruta magnífica en un dia lluminós i per un entorn preciós i prou solitari. Absolutament recomanable en qualsevol època de l’any.

Salut i bona caminada !