Скачати

Довжина

23,14 km

Набрана висота

690 m

Складність

Посередньо

вниз

690 m

Max elevation

886 m

Trailrank

54

Min elevation

623 m

Trail type

Loop

Moving time

5 годин 34 хвилин

Час

9 годин 31 хвилин

Координати

4221

Uploaded

18 липня 2021 р.

Recorded

липня 2021
Share
-
-
886 m
623 m
23,14 km

Переглянуто 79 раз(и), завантажено 3 раз(и)

біля Granera, Catalunya (España)

Granera és un poble i municipi de la comarca del Moianès. Està situat al sud de la comarca.

El territori de Granera apareix documentat ja el 898 en un document referit a la masia del Carner, que pertanyia a la parròquia sufragània de Sant Julià d'Úixols, però no és fins al 958 que surt el nom de Granera (Granaria). En una relació del 962 se citen les esglésies veïnes de Sant Julià d'Úixols: la de Sant Sadurní de Gallifa o de la Roca, la de Sant Martí de Granera, etcètera. El 971 està documentat el castell, el 1040 l'església parroquial de Sant Martí de Granera i el 1065 la capella de Santa Cecília.

El castell, que pertanyia al comtat de Manresa, fou de jurisdicció reial fins a darreries de l'edat mitjana, tot i que estigué infeudat a diversos senyors, o castlans, com se cita a l'article dedicat al castell. Al voltant seu i de la parròquia principal de Sant Martí s'organitzà el territori que a la llarga esdevindria municipi de Granera.

L'únic tros de territori que estigué en discussió fou el sector sud-oriental, que pertanyia senyorialment a Granera i eclesiàsticament a Sant Julià d'Úixols, sufragània que tenia la major part de territori en terme del castell de Castellterçol i una llenca de terres en el del castell de Granera (la masia del Carner, per exemple).

Al segle xvii, com es veurà tot seguit, es creà la Baronia de Granera, perdent-se així la directa jurisdicció reial del terme del castell de Granera, i Granera pertangué als barons titular fins a l'extinció dels senyorius. Mentrestant, el terme de Granera va ser sempre un territori organitzat basant-se en les pagesies existents, sense formar mai una població aglutinada sòlida, fins al punt que només eventualment, en algunes èpoques concretes, hi han aparegut comerços estables, i sempre de caràcter molt bàsic.

La Baronia de Granera fou un títol concedit el 1643 a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona, que adquirí la senyoria de Granera el 1639 als Despalau. Passà als Planella, senyors de Clarà i Castellnou de la Plana (del terme de Moià) i Castellcir, emparentats amb els de Talamanca i Calders. Actualment, aquest títol nobiliari està en mans del Marquès de Castellbell, com la resta de baronies esmentades.

Pascual Madoz parla breument de Granera en el seu Diccionario geográfico...del 1845. S'hi refereix dient que està situat en una zona muntanyes amb bona ventilació i clima sa. Comptava amb 40 cases. El terreny, encara que molt trencat, era de bona qualitat. S'hi produïa blat, llegums i vi, i hi havia una mica de bestiar i de caça. Tenia 37 veïns (caps de casa) i 163 ànimes (habitants).

A la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi i publicada el 1910, Cels Gomis, encarregat del volum dedicat a la província de Barcelona, dedica un apartat[6] a Granera, que inclou en el partit judicial de Manresa, que és on pertanyia encara el 1910. S'hi pot llegir que, juntament amb el poblet d'Uxols i 26 cases escampades pel terme, en reuneix 92, amb 296 habitants de fet i de dret. A part de l'església parroquial, Granera tenia una escola bisexual (ho diu així mateix), i celebrava la Festa Major el diumenge després de Sant Mateu, que és el 21 de setembre.

Especifica que de la parròquia de Granera depèn la sufragània de Sant Oleguer (Sant Llogari de Castellet), i, en canvi, la de Sant Julià d'Úixols, del terme de Granera, depèn de Sant Fruitós de Castellterçol. Com Madoz, diu que el terme és muntanyós i de clima saludable, i que s'hi cull blat, llegums i vi, i que s'hi cria bestiar. Cita substàncies aluminoses i salines al torrent de les Baumes i a la Creu de la Llebre. Finalment, esmenta la senyoria del Comte de Llar sobre el castell i el terme.

És un poble d'interès i caràcter turístic, amb forces masies, que moltes de les seves cases de poble han esdevingut de segona residència. L'oferta turística de Granera consta del restaurant i allotjament rural Cal Campàs , situat al barri del Castell.
Стоянка

Parking inici/Fi de Ruta

Точка шляху

Masia La Riera

Фонтан

Font de l'Óssol

Font aïllada situada al marge de migdia del camí que va de la Riera al Salamó, uns metres més endavant del trencall que porta a la masia de l'Óssol, tocant al paviment del camí. Actualment, el seu accés és pràcticament impossible donada la gran quantitat de vegetació que hi ha a la zona. Consta, simplement, d'una portella rectangular metàl·lica que protegeix la boca de mina que originava la font, tancada al seu interior.
Ріка

Ríera del Salomó

Печера

Cova del Salomó

Cova fossilitzada de 62 metres de recorregut, situada al sud-oest de la masia del Salamó. Està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés. Les 5 primeres són petites concavitats que no penetren al conjunt principal. Les 5 boques restants donen accés a un petit conjunt de galeries reticulars. La cova està excavada en els gresos calcaris datats a l'Eocè i la part superior de la balma està formada per conglomerats també eocènics. Observacions: La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB entre els anys 1964 i 1965. També s'hi van recollir materials arqueològics.
Панорама

Panorámica

Точка шляху

Waypoint

Печера

Balma del Salomó

Balma situada a la banda de llevant de la cinglera, per un corriol que s'agafa des del camí que va al camp dels Espernallacs. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia i delimitada amb grans blocs de pedra irregulars respecte el desnivell. No és gaire profunda. Un estret corriol la travessa, desembocant en el camí que dóna accés a la masia del Salamó. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra presenti unes formes sinuoses i foradades. No compta amb cap estructura construïda. Observacions: La balma està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Des de sempre, la balma havia servit d'aixopluc de pastors, pobres i bandolers, entre d'altres.
Лісовий будиночок

Barraca de la serra de l'Olleret

Barraca de pedra seca del tipus terrera, integrada en un marge de pedra seca i orientada a migdia. La seva planta és rectangular, lleugerament ovalada, i està coberta amb una falsa cúpula, amb la part superior lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb gran blocs de pedra. No ha estat restaurada i està completament afectada i amagada per l'abundant vegetació arbustiva de la zona. A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.
Гірський перевал

Coll d'Ases

Фонтан

Font de les Febres

Font aïllada situada al marge de migdia del camí que va del Salamó a Salvatges, en un terreny en pendent pronunciat. Està situada en un replà del terreny, al peu d'un marge rocós on hi ha una escletxa per la que s'escola l'aigua. Està formada per un dipòsit de planta rectangular bastit en pedra i maons, amb una petita coberta de teula àrab d'un sol vessant. Encastat al frontal d'aquesta estructura hi ha una aixeta metàl·lica de botó per on raja l'aigua. Aquesta aigua cau dins d'una pica de planta rectangular delimitada amb maons. L'estructura està coberta de molsa donat el grau d'humitat de la zona. Un corriol ascendent li dóna accés. En els darrers metres cal grimpar lleugerament. L'aigua d'aquesta font tenia fama de ser molt bona per a curar les febres i també per al ronyó. Juntament amb les fonts del Marcet i la Roca, i segons l'època de l'any, es creïa que les seves aigües tenien propietats diferents. Observacions: La font està senyalitzada amb dos petits cartells identificatius, un al trencant del camí i l'altre damunt de l'estructura, i està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Segons les informacions obtingudes, un veí de Granera la va arranjar i senyalitzar fa pocs anys.
Печера

Cova del Penitent

Balma de grans dimensions situada sota la cinglera de Salvatges, damunt del camí. El seu accés és difícil donat que cal grimpar pel marge empinat fins a accedir-hi. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia. Presenta les restes d'uns murs que dibuixen una planta rectangular. Estan bastits en pedra de diverses mides sense treballar i lligada amb morter. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra de la balma presenti unes formes sinuoses i foradades en determinats llocs. També cal destacar, a uns 50m a ponent de la cavitat, unes petites obertures a la roca natural a mode d'aixoplucs. Observacions: La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa i situada dins dels límits del projecte de recuperació de l'àliga cuabarrada (entre d'altres espècies). Està situada sota d'una cinglera on hi ha un punt d'observació i alimentació suplementària (PAS) per aquestes espècies. El nom de la cova procedeix del fet que, durant un temps, s'hi va instal·lar un home al que anomenaven Penitent.
Точка шляху

Bassa de Bombers

Місце спостереження за птахами

Punt d'Observació d'aus

Печера

Cova dels Salvatges

Cova situada prop de l'encreuament entre els camins de Salvatges i Puigdomènec, sota aquesta darrera masia, amagada per una gran roca que amaga la boca de la cavitat. Està formada per una estreta fisura a la roca, que s'allarga uns metres fins a un petit vestíbul o saleta des d'on es bifurquen dues galeries. Aquestes galeries són petites i estretes, tot i que no s'ha pogut verificar la seva longitud i característiques donat que actualment estan força colgades pels despreniments de roques que ha experimentat la cavitat. Observacions:  La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Les imatges han estat cedides pel sr. Pere Genescà.
Точка шляху

Waypoint

Точка шляху

Waypoint

Ріка

Río

Фонтан

Font de l'Avellaner

Font aïllada situada al marge de llevant del torrent de la Riera. Està formada per un broc metàl·lic per on raja l'aigua, que està encastat al marge rocós. L'aigua cau dins d'una pica de planta semicircular bastida en pedra. En l'actualitat està coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Antigament, la zona era plena d'avellaners. Segons sembla hi havia un exemplar molt gran que amb les seves branques tocava la llera del torrent. Observacions:  S'hi accedeix des del camí del Marcet, per un corriol que creua el torrent.
Печера

Cova del Forat Negre

Cova fossilitzada de 55 metres de recorregut i 3 metres de desnivell, litològicament formada per conglomerats eocènics assentats damunt de gresos del mateix període, i excavada en una petita diàclasi en sentit nord-sud i est-oest. Presenta una boca principal formada per una estreta fisura que s'allarga uns dos metres fins al vestíbul o saleta d'entrada, des d'on es bifurquen tres galeries. Les galeries de tramuntana i migdia són curtes i estretes, mentre que la de llevant és més gran. Amida uns 0,40m d'amplada, per uns 2-2,5m d'alçada i 12m de longitud. Una altra galeria s'obre a la meitat del seu recorregut, amb 5m de longitud i de secció estreta. Al seu tram final, la galeria principal desemboca en una altra galeria disposada en perpendicular. Cap a l'esquerra no té continuitat mentre que cap a la dreta compta amb una longitud d'uns 20m. A la meitat del seu recorregut es localitza una nova bifurcació en sentit nord, de 5m de longitud. Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB el setembre de l'any 1964. També hi ha constancia de la presencia d'alguns membres del TIM Sabadell l'any 1966 (un grafit a la sala d'entrada en dóna constancia). Posteriorment, el mes de juny de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.
Міст

Puente

Озеро

Pantà del Marcet

Pantà situat al torrent del Marcet, el qual discorre pel fons d'una vall estreta formada per la vessant de ponent de la carena del Marcet i la vessant de llevant de la serra Pelada, sota la carretera de Granera a Castellterçol. Presenta una planta irregular allargassada, amb més amplada a la banda de tramuntana. Compta amb una gran presa situada al seu extrem nord i una altra de menors dimensions situada a la banda sud, ambdues amb la intenció de retenir les aigües per afavorir la productivitat de la fàbrica textil del Marcet, situada a tramuntana. El pantà amida uns 300m de longitud per uns 70m d'amplada al nord, i uns 25m a la banda sud. Observacions:  El pantà està relacionat amb la colònia tèxtil del Marcet, situada a la seva banda de tramuntana i datada als anys 40 del segle XX. L'any 2012 es fer una campanya de neteja del pantà, promoguda pel cos d'agents rurals de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat, i realitzada per un grup de voluntaris de la població de Granera. En l'actualitat, la zona és utilitzada pels banyistes i pescadors de la zona.
Ріка

Gorg del Marcet

Озеро

Panta del Marcet

Pantà situat al torrent del Marcet, el qual discorre pel fons d'una vall estreta formada per la vessant de ponent de la carena del Marcet i la vessant de llevant de la serra Pelada, sota la carretera de Granera a Castellterçol. Presenta una planta irregular allargassada, amb més amplada a la banda de tramuntana. Compta amb una gran presa situada al seu extrem nord i una altra de menors dimensions situada a la banda sud, ambdues amb la intenció de retenir les aigües per afavorir la productivitat de la fàbrica textil del Marcet, situada a tramuntana. El pantà amida uns 300m de longitud per uns 70m d'amplada al nord, i uns 25m a la banda sud. Observacions:  El pantà està relacionat amb la colònia tèxtil del Marcet, situada a la seva banda de tramuntana i datada als anys 40 del segle XX. L'any 2012 es fer una campanya de neteja del pantà, promoguda pel cos d'agents rurals de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat, i realitzada per un grup de voluntaris de la població de Granera. En l'actualitat, la zona és utilitzada pels banyistes i pescadors de la zona.
Руїни

Fabrica del Marcet

Conjunt arquitectònic situat a la banda de llevant del torrent del Marcet i format per tres grans naus industrials, la casa de l'amo i els habitatges pels treballadors. Les naus són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i organitzats en planta baixa i pis. El volum de la banda de ponent presenta obertures rectangulars i d'arc rebaixat bastides en maons i de grans dimensions. Ha perdut completament la coberta. A l'interior, els espais estan coberts amb sostre de bigues de ferro i revoltons. La part posterior del volum es correspon amb els habitatges pels treballadors. Compta amb obertures rectangulars bastides en maons i té una gran bassa de planta rectangular a l'extrem de migdia. El volum central també compta amb grans finestrals d'obertura rectangular, està bastit en maons i amb els paraments arrebossats. Té la coberta malmesa i està en estat d'abandonament total. Darrera d'aquest volum hi ha un petit cos rectangular colonitzat per l'abundant vegetació existent a la zona. A la banda de llevant del conjunt, elevada respecte a la resta, hi ha l'antiga casa de l'amo. És rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzada en dos nivells. Presenta obertures rectangulars i d'arc de mig punt. De la façana principal, orientada a migdia, destaca una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa. La construcció té els paraments emblanquinats. Segons la documentació consultada, la petita colònia industrial del Marcet té el seu origen en una antiga masia. Entre els anys 1895 i 1905, Joaquim Roger (propietari de l'antiga fàbrica de teixits i filats Roger de Castellterçol) i el seu fill Hipòlit Roger Salabert creen un gran grup industrial amb una nova fàbrica tèxtil a Castellterçol (el Vapor). Segons la documentació consultada referent al municipi de Castellterçol (Bubé Oller, 2013), també funden una fàbrica de tints a Granera (El Marcet) i una fàbrica a Santa Maria de Oló en aquest mateix període. Tot i aquesta dada, és més probable que la construcció de la colònia del Marcet es dugués a terme a partir de l'any 1940. Posteriorment, a mitjans dels anys 60 del segle XX, la propietat de la fàbrica passa a mans de Joaquim Roger i Amat (filatura i cotó), que es parteix la propietat del grup industrial amb el seu germà Josep Maria Roger (teixits). Productivament, el Marcet es dedicava al tint i al blanqueig de teixits i fils. Hi van arribar a treballar una trentena de persones, la majoria veïns de Granera i Castellterçol. La fàbrica cessà la seva producció entre els anys 70 i 80 del segle XX. Actualment, alguns dels edificis estan destinats a habitatges de segona residència.
Печера

Cova de les Tutes

Cova fossilitzada de 73 metres de recorregut i 4 metres de desnivell, situada a la riba nord-est del torrent de les Tutes. Litològicament està formada per conglomerats eocènics assentats damunt de gresos del mateix període, i està excavada en una diàclasi en sentit NNE-SSO. Presenta una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries més o menys ortogonals formant una retícula. A pocs metres de l'accés principal en direcció sud, es localitzen un seguit d'entrades intercomunicades i reticulades, algunes d'elles comunicades amb la principal (tot i que impracticables). Observacions:  Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB l'agost de l'any 1957. Posteriorment, el mes de gener de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.
Печера

Cova de les Tutes Petitas

Замок

Masia fortaleza Medieval La Manyosa

La Manyosa és una masia del terme municipal de Granera, a la comarca catalana del Moianès. Pertany a la parròquia de Sant Martí de Granera, tot i que en èpoques anteriors estigué adscrita a Sant Llogari de Castellet. És una obra de Granera (Moianès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada a 729,6 metres d'altitud en el sector nord-est del terme, al nord de la Serra Pelada, a l'esquerra del torrent de la Manyosa. Queda al nord-est de la Roca de l'Àliga i al sud-est de la Trona. S'hi accedeix preferentment pel camí del Marcet a la Manyosa, que arrenca de la carretera BV-1245 en el punt quilomètric 6,150, a ponent del pont del Marcet, des d'on surt el camí rural cap al nord-oest que mena a la Manyosa en 1,6 quilòmetres de bon camí. Modernament s'ha obert un altre camí que des de la Manyosa mena directament a Granera, passant pel repetidor de telecomunicacions del Castellar. Entre els edificis de la masada, destaca la capella dels Templers (Sant Humbert de la Manyosa), construcció tardomedieval i a ponent de la masia es troba la font de la Manyosa. La tasca de reconstrucció de l'actual propietari intenta donar al lloc la seva antiga presència. La capella, situada davant mateix de la casa, ha estat copiada de l'original. D'una sola nau i amb absis semicircular. La resta d'edificis, tots molt nous, formen un conjunt de dos nivells constructius diferents de pedra vista amb coberta a dues aigües. Tipus típic de masia rural, per bé que l'interior intenta seguir la tipologia gòtica original. Des d'època preromànica es té notícia d'una capella enderrocada per Almansur al segle x. Del segle xi es coneix l'existència d'una altra capella entre els "castrums" de Castellterçol i Granera. Al segle xii passà a ser dels templers. Cap al segle XIV s'amplia i el 1370 Pere III donà i atorgà els privilegis del lloc a la confraria de Ballesters Caçadors de la Ploma. A finals del segle xviii s'eixampla el palau gòtic pel cantó de llevant. Durant el segle XIX es malmeten les parts de l'antic palau, així com la parròquia.
Точка шляху

Waypoint

Гірський перевал

Collado de montaña

Вершина

Còdol del Castellar

Formació rocosa situada a l'extrem de tramuntana de la serra de Granera i culminada per un banc de roca de planta irregular allargassada, amb la superfície del cim aplanada i tallat verticalment en tot el seu contorn. Geològicament està formada per conglomerats calcaris característics de la zona. El cim té una superfície d'uns 250 m2 i presenta una planta allargassada més estreta a la part nord. Amida, aproximadament, uns 35m de longitud per uns 15m a la part amb més amplada. A la banda nord, el còdol té un bloc separat de la resta del volum. L'accés al cim es fa per la banda de migdia, mitjançant un estret i empinat corriol que el connecta amb el camí de la serra de Granera, el qual s'agafa des del camí de Vila-rúbia. A la part superior hi ha un vèrtex geodèsic, una creu i les restes d'una possible torre de guaita medieval, així com unes instal·lacions més modernes situades en una cota lleugerament inferior. Compta amb unes vistes panoràmiques immillorables de la contrada. Observacions: L'accés està senyalitzat i integrat dins del recorregut del sender SL-C 59. Creu aïllada situada al cim del còdol del Castellar, a l'extrem de tramuntana de la plataforma superior que caracteritza la formació rocosa. Es tracta d'una creu llatina de ferro, pintada de color negre i assentada damunt d'un basament de pedra de planta quadrada. En aquest basament hi ha gravada la següent inscripció: "14-8-93". Observacions: Segons les informacions consultades, la creu original és petita i està gravada al sòl rocós del turó, al costat de l'estret corriol que li dóna accés per la seva banda esquerra. Posteriorment es va instal·lar l'actual creu. Jaciment arqueològic situat al cim del Còdol del Castellar, un promontori rocós situat a la banda de tramuntana de la serra de Granera. Aquest cim té una superfície plana d'uns 250 m2 i presenta una planta allargassada més estreta a la part nord. Està format per uns 35 forats de secció circular excavats a la roca, amb un diàmetre d'entre 15 i 25cm. Estan disposats en tres filades disposades de nord a sud, una al centre de la superficíe i les altres dues als laterals i prop dels límits de la roca, que convergeixen a la banda nord. Cada filera està formada per uns vuit forats. També hi ha algun altre forat entre les filades i una cubeta ovalada i molt erosionada a la banda de migdia. Els forats han estat interpretats com els encaixos per fonamentar una estructura utilitzada com a lloc de guaita i vigilància dins del període altmedieval, donada la seva situació estratègica. Una altra hipòtesi la situada a mitjans del segle XII. Observacions: Els veïns de Granera coneixen la roca del Pedró com el Còdol del Castellar. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica l'any 2016, no es va localitzar cap resta arqueològica relacionada amb el jaciment.
Вершина

El Pedro

Точка шляху

Waypoint

Гірський перевал

Coll de Llebré

Creu aïllada situada damunt d'una roca natural de la zona, a la part superior del collet. Es tracta d'una creu llatina de ferro treballat, amb els extrems dels braços laterals decorats i el superior més ample que la resta. Tota la peça conserva restes de pintura negre. Segons les informacions consultades, el nom del coll (i per extensió de la creu) prové d'un fet ocorregut a Granera que està relacionat amb el món de la bruixeria. Temps enrera, el poble patia fortes tempestes contínues que no cessaven. Un dia, un caçador que anava empaitant una grossa llebre la va abatre en el punt on hi ha la creu. Al caure morta, la bèstia es transformà en una dona i, des d'aquell moment, les tempestes s'aturaren. Pel que sembla, la creu commemoraria aquest fet.
Замок

Castell de Granera

El castell de Granera és un edifici de Granera (Moianès). Resta tot el perímetre dels seus murs aixecats sobre un penyal i bona part de les dependències interiors, alguna d'elles amb volta, altres sense sostres. És un castell medieval majoritàriament del segle xi, amb elements de castell roquer probablement anteriors, bastit en el cim del turó que rep el mateix nom del castell. El barri del Castell del poble de Granera s'estén als peus del castell, pel seu costat meridional. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional per un Decret del 22 d'abril del 1949, publicat al BOE del 5 de maig d'aquell mateix any. El castell de Granera es conserva en part, ja que ha estat consolidat i en part refet pels seus actuals propietaris. Té una planta irregular, adaptada al relleu de la roca on és assentat, amb elements constructius molt interessants, com uns arcs en gradació fets per tal de sostenir el mur en la irregularitat de la roca que en fa de basament. L'aparell dels murs és fet de carreus regulars rejuntants amb molt de morter de calç, però conserva fragments, a la part de ponent, d'obra més antiga, amb paraments d'opus spicatum. La part llevantina, on hi ha l'arc d'entrada, sembla obra del segle xiv, però en el sector nord-occidental hi ha força mostres de segles anteriors. Les restes de l'interior remeten a un castell renovat ja a l'edat moderna, en la qual destaca la capella de Santa Maria, ja del segle xvii, tot i que té una part del parament possiblement romànic. Malgrat tot, l'estat ruïnós s'estén a tot el conjunt del castell. A la dècada dels setanta del segle xx, es feu un intent de reconstrucció, per tal de dedicar el conjunt a hostatgeria, però no va prosperar. Tanmateix, es va refer una part del sector nord. És un castell termenat documentat el 971, documentat com a Castrum de Granaria, quan aleshores pertanyia al comtat de Manresa. De jurisdicció reial, el 1023 la comtessa Ermessenda de Carcassona l'empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de pau. També els mateixos anys, abans del 1025, la mateixa comtessa l'infeudà a favor de Guifré de Balsareny o del seu fill Bernat Guifré. Aquest darrer el llegà el 1046 a Guisla, a través de la qual passà a la casa vescomtal de Barcelona. A finals del segle xii els vescomtes barcelonins el cediren a Albert de Castellvell, però al cap de poc en recuperaven el domini. Ja al segle xiii fou infeudat als Bell-lloc, i més tard als Gravalosa, que en consten senyors entre 1310 i 1345. El 1375 se'n feu amo i senyor Pere de Planella, moianenc que era conseller reial. El rei li va vendre el ple domini, jurisdicció i drets. Pertangué a la família de Planella, també senyors de Castell de Clarà i Castellnou de la Plana (del terme de Moià) i Castellcir, emparentats amb els de Planella de Talamanca i Calders, i a finals del segle XVI fou venut als Despalau, fins que el 1642 Maria de Despalau el va vendre a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona. Esdevingué seu de la baronia de Granera per concessió de Felip IV de Castella el 17 de juliol del 1643. Posteriorment castell i títol passaren altre cop als Planella, després als Amat i més tard als Castellbell, sempre per aliances matrimonials. Actualment, aquest títol nobiliari està en mans del Marquès de Castellbell, com la resta de baronies esmentades. El castell es mantingué dins del patrimoni d'aquesta família fins a la dècada dels 60 del segle xx, quan se'l van vendre a un particular de la comarca, el qual al cap d'una vintena d'anys el revenia a un prestigiós metge sabadellenc, la família del qual encara en té la possessió del 2011.
Точка шляху

Waypoint

Панорама

Mirador del Cucut

Mirador situat a l'extrem de migdia del barri del Castell, elevat respecte el nivell de circulació del camí de Monistrol de Calders i a peu pla respecte el carrer del Castell. Presenta una planta irregular allargassada i està fonamentat damunt d'un talús de terra delimitat amb rocalla. Consta de dues parts disposades a diferent nivell. A la zona baixa, a la que s'accedeix pel carrer del Castell, hi ha un banc de fusta i una font, i està delimitada amb pedres respecte el carrer. A la part amb més alçada hi ha l'escultura de la Nena i un plafó metàl·lic senyalitzat amb les muntanyes i els cims que es poden observar des d'aquest enclavament (Montserrat, Sant Llorenç del Munt, etc.). També es gaudeix d'unes bones vistes del barri i del castell de Granera. Compta amb un paviment enllosat a tota la superfície i està delimitat amb una tanca de fusta a la zona on hi ha el desnivell. Aquest mirador fou inaugurat l'any 2004, subvencionat per la Diputació de Barcelona i gestionat pel Consorci del Moianès. Escultura aïllada situada al mirador del Cucut, a l'entrada al barri del Castell. Es tracta d'una escultura de bronze que representa una figura femenina infantil de tamany real. Porta un vestit de tirants i els cabells recollits amb una cua. Està recolzada damunt d'un mur de pedra amb el coronament inclinat a mode de balcó, i assentada damunt d'una peanya de pedra. L'escultura mira cap a ponent, on hi ha unes grans vistes del terme. Observacions: L'escultura fou inaugurada dins dels actes de la IV Firartesania de Granera, celebrada el mes de maig de l'any 2007. És obra de l'escultora local Mª Antònia Tomàs Sanleandre.
Фонтан

Font Nova

Font aïllada situada al camí que comunica els barris del Castell i l'Església, en una zona boscosa. Està formada per un gran dipòsit de planta rectangular, adossat al marge rocós de llevant del camí. Està bastit en pedra i maons, i compta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat que cobreix els murs. A la part inferior del frontal d'aquesta estructura hi ha la font pròpiament dita, formada per una obertura d'arc de mig punt que integra l'aixeta metàl·lica de botó per on raja. Una petita portella metàl·lica la protegeix, tot i que està força degradada. L'aigua cau dins d'una pica semicircular excavada al subsòl i bastida en pedra. També hi ha un registre de ventilació metàl·lic i rectangular situat damunt l'aixeta. Al seu costat, i gravat damunt del revestiment, hi ha la data 1949. A banda i banda de l'aixeta hi ha dos bancs de pedra correguts. L'espai situat davant de l'estructura presenta el paviment empedrat. L'any 2009, la font i el seu entorn foren objecte d'una campanya d'adequació i arranjament. Aquesta campanya consistí en la neteja de la font i del camí que li dóna accés, la pavimentació dels voltants de l'estructura, la instal·lació d'un banc i d'una taula de pícnic i la il·luminació del camí. Observacions:  Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la font també és coneguda com la Font de l'Església.
Релігійний об'єкт

Església de Sant Martí de Granera

Sant Martí de Granera és l'església parroquial romànica del poble de Granera, al Moianès. És al Barri de l'Església, al sud-sud-oest del Barri del Castell i del mateix castell de Granera. Està separada de l'ajuntament de Granera, antiga escola del poble, per un carrer estret. La Rectoria és adossada al costat de l'església, però ha perdut el seu paper de residència del rector, i està llogada com a casa de segona residència des de la dècada dels vuitanta del segle xx. S'hi accedeix per una pista asfaltada que arrenca cap a l'oest de 80 metres al sud-oest de la capella de Santa Cecília i en uns 200 metres de recorregut arriba a l'esplanada del costat de ponent de l'església, on hi ha també l'ajuntament de Granera. Citada des del 1040, en un document de Sant Benet de Bages, se'n torna a fer referència el 1068, entre les possessions que tenia aquell monestir benedictí a la zona. El segle xiii fou refeta l'església en l'estructura que encara es conserva actualment, tot i que algunes parts, com l'absis, romanen mig amagats per les construccions que s'hi afegiren posteriorment. El 1357 hi consten les advocacions, cadascuna en el seu altar, de Sant Martí, santa Maria i sant Bartomeu, a les quals foren afegides el 1613 les del Roser i de Sant Isidre. El 1774 fou tancada la porta original, romànica, a la façana de ponent, i s'obrí la portalada barroca actual. En la reforma barroca, s'afegiren a l'interior elements pertanyents a aquell estil artístic. És un temple del romànic final, ja ben entrar el segle xiii; se'n conserven l'absis, de difícil visualització pels edificis que l'envolten, les restes de la porta a la façana de ponent i elements constructius (mènsules de l'antic portal i les restes d'una rosassa) diversos. Era un temple d'una sola nau, amb absis únic, orientat a llevant. L'espadanya convertida en torre damunt del primer tram de la nau també correspon a les modificacions barroques. Depenien d'aquesta església parroquial les sufragànies de Sant Llogari de Castellet i Sant Julià d'Úixols, tot i que aquesta darrera alternà la dependència de Granera amb la de Castellterçol. Actualment en depenen, tot i que en la major part ja no s'hi celebra missa -en algunes molt eventualment- totes les esglésies i capelles del terme de Granera: Santa Cecília (on es fa actualment la missa dominical), Sant Pere Apòstol de Cal Rossell, Sant Josep del Coll, Sant Humbert de la Manyosa i Santa Maria del Castell. La capella de Bigues no ha estat mai consagrada. És una església d'una sola nau amb coberta de dues aigües, de planta rectangular. La façana, encarada a ponent, té l'entrada tapiada. El parament és de grans carreus de pedra. Corona el conjunt una gran espadanya-campanar amb coberta de quatre vents. L'entrada actual es fa pel mur sud. A la llinda d'aquest accés es pot llegir: "Die 24 de mars. 1774. Alabat sia el Sagrat Cor de Jesus". Té afegides al costat sud la rectoria (segle xviii) i altres dependències (cases consistorials i habitatges). El nucli original del segle xiii és pràcticament imperceptible a causa de les reformes posteriors. Conserva la nau romànica, ampliada amb altars laterals i l'absis, tapiat internament però visible des de dins de l'ajuntament. L'absis té un fris d'arcuacions llombardes, bé que tardanes i ben tallades, es veu sobrepujat. Cal entrar a l'ajuntament i és visible des de les golfes.
Релігійний об'єкт

Creu del Pedró

Creu aïllada situada davant de la façana principal de l'església parroquial de Sant Martí. Es tracta d'una creu llatina de ferro amb el perfil ondulat, assentada damunt d'un basament de pedra de planta quadrada. Aquest basament amida aproximadament un metre d'alçada per uns 50 centímetres d'amplada. Està format per un pilar rematat amb un capitell i coronat amb un volum piramidal. El paviment que envolta la creu està empedrat. Observacions:  Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, aquesta creu té la denominació de creu del Pedró. Pel que sembla, en origen aquesta creu estava situada al turó de la Torra, però com que quedava lluny del barri de l'Església fou traslladada al seu emplaçament actual. Entre d'altres manifestacions s'hi feia la processó i benedicció de l'Olivera, actualment desapareguda.
Релігійний об'єкт

Ermita de Santa Cecilia

Restes d'unes pintures murals situades a la conca absidial del temple de Santa Cecília de Granera, a la part superior de la mateixa, des de la part inferior de la finestra fins al final de l'estructura. Les restes pictòriques no presenten un estat de conservació gens òptim, han perdut bona part de la coloració original i el dibuix de la part inferior del mur. Tot i això, mostren un predomini de la línia en la concepció del dibuix. Representen un Crist en majestat (Pantocrator) de grans dimensions situat dins d'una mandorla apuntada formada per dues faixes en paral·lel, que alhora està sostinguda per quatre àngels. La imatge central està nimbada, asseguda i en actitut de beneïr (s'intueix una mà alçada i en l'altre el llibre). Vesteix una túnica decorada amb bandes ondulades i va descalç. Els àngels, que mostren moviment, estan situats en parelles a cada banda de la mandorla. Estan nimbats, amb les ales desplegades, els braços estesos cap a la mandorla i van vestits amb túniques llargues. És probable que a la part inferior del mur, que actualment està molt degradada, hi hagués una decoració en franges i cortinatge inferior. Observacions:  Tot i que la datació de les pintures ha anat oscil·lant entre la segona meitat del segle XI i la primera del segle XIII, els darrers estudis han establert la seva datació a finals del segle XII i han estat relacionades amb els corrents més evolucionats del romànic, tot i que el seu estat de conservació no permet una observació del tot òptima. L'església s'ensorrà sobtadament el 15 de maig de l'any 1924, restant dempeus l'absis i un tram del mur de tramuntana, i quedant les pintures murals a la intempèrie. Fins aquest moment, un quadre pintat l'any 1703 tapava tant l'absis com les pintures (amb l'enderroc fou traslladat a l'església parroquial de Sant Martí). Pels voltants de l'any 1950 es va reconstruïr un tram de la volta absidial per protegir les pintures de les inclemències del temps, tot i que continuaren quedant exposades. Finalment, l'any 1975 la Diputació de Barcelona es va encarregar de la rehabilitació del temple, finalitzada l'any següent.
Релігійний об'єкт

Creu de Santa Cecília

Creu aïllada situada darrera l'ermita de Santa Cecília, a l'inici de l'esplanada que hi ha. Es tracta d'una creu llatina de ferro, assentada damunt d'un pilar de planta quadrada format per sis blocs de pedra. Alhora, aquest pilar està situat damunt d'un basament de planta circular bastit amb pedres ben escairades. La creu està ornamentada amb reganyols en espiral disposats simètricament i situats als voltants de l'encreuament dels braços. Al bell mig hi ha una flor decorativa en forma de creu grega. Inicialment, la creu estava situada a la tanca d'una finca particular, davant del garatge de cal Cucut, on ara hi ha el mirador del mateix nom. Amb l'arranjament de l'entorn de l'ermita de Santa Cecília als anys 70 del segle XX , es va traslladar al lloc actual i es va col·locar damunt del pilar.

Коментарі

    You can or this trail