Скачати
monbeni77

Довжина

16,2 km

Набрана висота

743 m

Складність

Легко

вниз

743 m

Max elevation

925 m

Trailrank

59

Min elevation

453 m

Trail type

Loop

Час

6 годин 51 хвилин

Координати

2163

Uploaded

29 травня 2018 р.

Recorded

травня 2018
Be the first to clap
Share
-
-
925 m
453 m
16,2 km

Переглянуто 551 раз(и), завантажено 31 раз(и)

біля les Preses, Catalunya (España)

Ja hi tornem a ser.
Amb data 27 – 05 – 2018 i emmarcada en els actes de la Festa del Roser de les Preses, se celebrà la VIII Marxa dels llenyataires, organitzada; un cop més, esplèndidament - com no podia ser d’altra mena – pels integrants del Centre Excursionista Els Enfilats, del Centre Cultural de les Preses. Aquesta entitat, - sortosament com moltes altres - espècie d’ONG, en lluita permanent, compendi de complicitats, treball, companyonia i ànim manifest de propagar mitjançant la publicitat responsable el ser de les Preses i el seu entorn, ens ha tornat, de la forma més escaient: la convicció, a invitar per a l’edició de 2019. Temps doni temps no hi faltarem.
El track de l’edició que ens ocupa té – un xic d’imaginació – un perímetre en forma de rectangle o pitet d’infant ( ens ha arribat l’Olívia fa poc i això condiciona, només veiem pitets, xumets, bibis ) lleugerament inclinat entre llevant i migjorn, amb els angles superiors situats al Pla i mas la Fageda – zona industrial de les Preses - i al collet de can Vidal - serra del Corb - i els angles meridionals al coll de Bas i al veïnat de l’Estanyol, ja a tocar del bicicarril; a l’alçada del trencall de Joanetes i can Perequel a la C – 152. Aquest perímetre circumval•la una espectacular àrea d’uns 7 / 8 km2 de rica presència paisatgística, amb profusió de variada flora i fauna – sobretot ocellaire en aquestes dates - i un redós on fan cau els estels joves quan tornant de festa cerquen un núvol sedós que els acotxi. El sentit de la marxa, amb sortida i arribada al davant de l’equipament escolar La Bòbila de les Preses, ha estat el de les busques del rellotge.
Iniciem l’excursió – pràcticament els últims; com gairebé sempre – passant pel davant de la porta d’entrada de l’escola, atansant-nos al cementiri i enfilant el nord pel carrer del Centre Cívic. Centre Cívic, guarderia municipal i ermita de sant Sebastià. Sant Sebastià, màrtir romà, executat pels vols de l’any 300, ha estat un referent i icona reivindicada com a sant patró; últimament amb petició explícita a Roma, per la comunitat LGTB. S’ha de dir que el sant no morí a causa de les fletxes, sinó que fou, posteriorment, apedregat o decapitat, segons les versions més populars i creïbles. S'ha de dir, que de petit, com quasibé tothom, vaig ser escolà. De tercera regional, però escolà.
Passem pel darrera d’unes cases de recent construcció i arribem al Pla de la Fageda, inici del polígon industrial de les Preses o, també conegut amb el nom de Pla de l’Avellana. Girem a llevant i ens atansem al atrotinat mas la Fageda. S’ha acabat el pla i toca enfilar-nos . Per l’obaga del clot de la Fageda, magnífic bosc de faig i flora associada, ascendim a la recerca del camí de les balmes de Xenacs. A mesura que guanyem alçada la configuració del bosc es torna agraït i canviant : roure, alzina, blada i pi combinen amb un sotabosc ric i variat, no hi falten la ginesta, el bruc , la camamilla, la farigola i un llarg estol de plantes que ens fan costat.
Arribats en un punt, el camí es torna – ja era hora - planer i reposador: som a prop de les curioses i amagades balmes de Xenacs, ja properes a les migrades ruïnes del mas del mateix nom.
Un cop a l’ enrunat mas trobem el camí de les Barrincoles i reprenem, en forta pujada, l’ascensió a l’àrea recreativa de Xenacs. Passem per l’àrea de Xenacs i encarem l’aresta del Remollar per atansar-nos al serrat de les Aulines .
Assolim el serrat de les Aulines i, per la carena divisòria de Corb i Marboleny , visitem la sanglanera bassa de Dretes – primer control de la marxa -, el serrat Gros ( amb els seus 925 m. punt superior de la marxa i perfecta miranda a tramuntana i migdia ) , obviem els trencalls , a mà dreta, de la Solana del Soler i de l’amagat baixant de Tossol, i visitem la sòtia del collet del baixant d’en Camps i el vessant meridional del punxegut serrat de Roca Lladre o penya d’en Vidal just abans de situar-nos a l’alçada de la cova de Roca Lladre.
Trobem un acurat rètol de fusta – és molt nou, se suposa fet per a l’ocasió que ens ocupa – que ens ajuda a davallar en la recerca de la propera cova de Roca Lladre. Aquest avenc, de forma bicameral i en lleugera inclinació, té una entrada descendent en prima escletxa i una alçada mitjana de la planera planta interior que permet una visita a peu dret en quasi bé tota la seva extensió. Cal dir que la seva visita no comporta cap perill i, que a més, paga la pena.
L’organització, amb bon criteri, per evitar l’efecte anada / tornada amb el conseqüent i natural embús que això originaria, ha netejat un petit tram alternatiu de sortida de la cova per retornar, tot remuntant lleugerament, al camí travesser de la carena. Tot un detall.
Aviat arribem al baixant del collet d’en Vidal, lloc on la vegetació d’ambdues vessants de la serra contrasten significativament i ens apropa al punt on la marxa abandona el seu caràcter llevantí per encarar, per un carenar prim i molt pronunciat, un decidit viatge a migdia. Davallem pel clot del rec de la font del Faig, - bessó del rec de la Font Fresca - un dels dos registres fluvials que configuren la capçalera del riu de Marbolenya. Aquestes aigües, mitjançant la guia del Brugués són tributàries del Ter.
Travessem la rocallosa i ampla llera del riu poc abans d’arribar als camps del mas les Cabanyes i ascendim lleugerament per un prim corriol paral•lel a l’aigua. Una clàssica vegetació de ribera, om, vern, salze, pollancre, freixe, avellaner, sarga, etc, ens acompanya fins al ja molt proper coll de Bas. Coll de Bas és....
Segon control i esmorzar: menjar calent en quantitat, qualitat, atenció i naturalitat.
Després de fer bona taula, ens ve la temptació de tirar avall. Però no, l’abundant senyalització existent ens invita, un cop travessat l’asfalt, a remuntar per un jove aulet que transita pel serrat de la Calcina fins a trobar, proppassat ja puig Blanc, una evident bifurcació de camins; amb pal indicador d’excursionisme inclòs. Aquí obviem el camí que marxa de pla en direcció a puig Gatonera i coll d’Uria i, a la nostra dreta, comencem a davallar per una atrotinada i vella via de treballs boscans.
Un ràpid i ombrívol descens per una densa boscana ens descarrega al pla de la Dou, a mig aire de la casa pairal d’homònim nom i la font del Gat, lloc on trobem el tercer control i avituallament del dia ; just després de creuar les aigües del Ridaura. Aigües incipients que, captades a les capçaleres del Molar i la Coma, aviat s’entregaran al Fluvià per la riba dreta.
Continuem a la recerca del proper bicicarril i el seguim per espai d’un centenar de metres, els necessaris per creuar l’antiga carretera asfaltada que comunicava Bas i Sant Feliu de Pallerols i situar-nos als dessota de la sortida est del túnel nou d’en Bas. En aquest punt abandonem el bicicarril, girem un angle de 90 graus a l’esquerra i ascendim – una seixantena de m. - arran de la construcció de la boca del túnel . Aviat el corriol es torna més planer i ens apropa al collet de les Tres Creus, indret situat en la perpendicular nord de la població de Sant Esteve de Bas.
Del collet de les Tres Creus al mas la Feixella, llogaret que combina una bella i amagada castanyeda amb el feréstec torrent de Mas Roig, encara s’hi poden apreciar les tasques de neteja i arreglament que l’organització disposà en l’edició dels Llenyataires de l’any passat.
Arribats al mas la Feixella, una còmoda i ampla pista de servei ens transporta davallant suaument pel veïnat de l’Estanyol, petita vall esquitxada d’acurats masos, fins a la connexió amb el bicicarril ; ja a l’alçada del mas can Perequel.
Ens resten uns 1000 metres d’ombrívol ( si no fa sol és ombrívol, i; si a més, plou, ombrívol i humit, i si aprofiteu la platanera del davant de l’antic hostal del Parco Vell per a fer-hi una migdiada, esdevé ombrívol, humit i reparador ) i planer traçat tot seguint el pas del desaparegut carrilet d’Olot per arribar a les instal•lacions de l’escola La Bòbila.
En aquest punt, lloc de sortida i arribada, trobem l’últim control de la marxa i un acurat avituallament per acabar d’adobar la festa.
Salut i bona marxa.
Стоянка

Sortida i arribada

Escola la Bòbila de les Preses. Aquest equipament escolar ( any 2011 ) es trova situat a l'emplaçament de la desapareguda bòbila de rajols que en Josep Roca i Pons i els seus dos fills ( Josep i Guillem ), varen construir-hi en substitució d'un petit forn de rajols que posseien al barri de la Boada.
Інформаційний пункт

Mas la Fageda.

Antic mas en ruïnes, es trova al pla de la Fageda, en l'inici del pla de l'Avellana o zona industrial de les Preses.
Інформаційний пункт

Camí de les Balmes.

Aquest camí es trova al costat septentrional del desaparegut mas de Xenacs .D'una llargada relativament curta té unes curioses formes rocoses.
Інформаційний пункт

Ruïnes de Xenacs.

Restes del mas Xenacs. Aquest punt és una cruïlla de camins principals en la muntanya de Xenacs.
Пікнік

Àrea recreativa de Xenacs.

Zona d'esbarjo. S'hi pot arribar per una ben asfaltada carretera. Consultar horaris d'apertura de la via d'accés a la zona car sol ser tancada amb cadenat a l'alçada de la vall. Informació a l'ajuntament de les Preses.
Термальні води

Bassa de dretes.

Bassa al carenar de la serra. Des d'aquest tram de la marxa es poden albirar magnífiques panoràmiques a banda i banda de la carena. El balneari que acompanya de pictograma - evidentment - fa referència al porc senglar.
Інформаційний пункт

Sòtia.

Situada al collet del pujant d'en Camps. Lloc que per la seva composició natural aplegava i servava l'aigua que utilitzava un determinat tipus d'animal.
Печера

Cova de Rocalladre.008

Avenc amb entrada descendent i lleugerament estreta, sense problemes més enllà d'un xic de precaució. Cambra interior d'uns 100 m2 de forma irregular i amb una alçada mitja d'entre 150 i 200 ct. És molt foscana i, per tant, sense llum , malament rai. Es felicita a l'artífex/s de l'acurat rètol indicador de la cova.
Ріка

Torrent de Marboleny.

Principal aplec d'aigües a la serra de Marboleny. Zona amb flora rica i diversa. També aplega una abundant fauna que hi cerca protecció atès el seu difícil accés.
Ріка

Llera de Marboleny.010

Riu de Marbolenya. Aplega les altes aigües de Font de l'Arç i Font del Faig i davalla cap al Brugent per arribar al Ter.
Постачання

Coll de bas.

Esmorzar calent de primer ordre. De tot i amb quantitat. Productes de qualitat i un personal en consonància amb el que ha de ser - i és - una organització exemplar.
Фонтан

Font del Gat.

Situada a la riba esquerra del Ridaura i propera a un pont de ciment, s'hi baixa per uns acurats graons esculpits al terra. Disposa d'un petit equipament i d'ampli espai per a gaudi de grans i petits , al costat dret de l'aigua. S'hi arriba fàcilment en vehicle i no hi ha problemes d'aparcament en els seus voltants.
Інформаційний пункт

Collet de les tres Creus.

Pas de muntanya entre Sant Esteve i el pla de Les Preses.
Точка шляху

Mas la Feixella.

Veïnat de l'Estanyol.
Інформаційний пункт

Sortida i arribada.

27-MAY-18 2:16:00PM

Коментарі

    You can or this trail