Час  2 годин 56 хвилин

Координати 1142

Uploaded 9 вересня 2018

Recorded вересня 2018

-
-
322 m
192 m
0
4,0
8,0
16,02 km

Переглянуто 270 раз(и), завантажено 3 раз(и)

біля Bigues i Riells, Catalunya (España)

Itinerari que m'he anat fent avui sobre la marxa per desrovellar-me de la poca activitat estival amb exigència, per això el nom que li he acabat posant. L'itinerari no deixa de ser una combinació de la Tenesterol, la Biguesterol, la Primera ruta Maspons del GEBRACB i Les Roques Blanques, amb algun toc personal de més.

Índex IBP: 54.
Перехрестя

La Baliarda

A l'alçada de la casa, no baixem cap al riu i el seguim, elevats, per la seva esquerra. Més endavant, trobarem una palanca per creuar-lo.
сховище

Hotel Molí de la Torre / La Fàbrica Vella

La Fàbrica Vella està situada a la riba dreta del riu Tenes i està orientada cap el sud buscant l'aprofitament de la llum del sol durant tot el dia, i la força de l'aigua, seguint la tendència que s'havia iniciat a Catalunya a arrel de la revolució industrial. La Fàbrica Vella forma part d’un conjunt històric situat al barri del Rieral de Bigues. Aquest conjunt està format per la fàbrica com a edifici principal, la bassa adjacent, la masia el Molinet, la Porteria o Casa de la Fàbrica i la masia la Polvoreria. Actualment és l'Hotel Molí de la Torre. Arribem al carrer asfaltat, el seguim lleugerament a l'esquerra i, tot seguit, a la dreta. L'hotel queda a la nostra dreta, seguim el camí de front i posteriorment, al costat d'un rètol que posa "El Molinet", seguim el corriolet que, a l'esquerra, va seguint un rec.
Building of interest

Can Noguera

Can Noguera és una masia del poble de Bigues, en el terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental. Es troba en el sector central del terme, a prop i al nord-oest del Rieral de Bigues, a la dreta del Tenes. El seu accés és des de la carretera BP-1432, en el punt quilomètric 23'4, des d'on una pista rural en bon estat travessa el riu just al nord de les Barbotes, i en uns 250 metres mena a Can Noguera. Al nord d'aquesta masia hi ha el Camp de Palau, a ponent, les Costes de Can Noguera, al sud-oest, la Quintana de Can Noguera i al nord-est la masia subsidiària de Can Noguereta. És una de les masies històriques del terme. Data del segle XVII, amb nombroses modificacions al llarg del segle XX. És de planta basilical, corresponent a la part més antiga, però alhora té elements modernistes, en edificis annexos com la capella de la Mare de Déu de Montserrat, la granja i la porteria del conjunt arquitectònic, a més dels elements decoratius de la façana principal. En els voltants, a més, hi ha tot d'edificis de dependències del mas, entre les quals destaca la casa dels masovers, una antiga planta embotelladora d'aigua, i diverses quadres i estables. Al nord de la casa principal, a ran del Tenes, hi ha un petit parc, amb una font també construïda a principis del segle XX. La capella de la Mare de Déu de Montserrat és exempta respecte de l'edifici principal del mas, situada al sud-est de la façana principal de la casa. És un temple d'una sola nau, de força alçada, d'unes dimensions notables per ser la capella d'un mas. Fou construïda, com el mas actual, dins de l'òrbita del modernisme.
Перехрестя

Cruïlla de les Barbotes

Passarem per aquesta cruïlla dues vegades. La primera vegada seguirem deixant el rètol de les Barbotes a l'esquerra, cap a sota el pont, per on creuarem el Tenes i llavors seguirem el curs del riu per la seva esquerra. La segona vegada vindrem del pont, per l'asfalt, i seguirem a la dreta, allunyant-nos del riu i encarats a la costa de can Noguera.
руїни

Forn de pega

Estructura situada al marge dret de la pista que correspondria a un antic forn de pega. El quitrà i la pega vegetal són productes derivats del bosc, coneguts i usats per I'home almenys des del neolític final (alguns autors parlen del seu ús en el paleolític) i fins encara no fa 40 anys. Curiosament són productes molt poc documentats, tant pel que fa al seu art de fabricació com pel que fa al seu impacte en l'economia de les diverses èpoques. Això probablement sigui degut a diverses causes: per una banda, la seva fabricació va ser essencialment una activitat familiar i una font d'ingressos secundaria per als seus productors, com passa amb moltes de les activitats relacionades amb el bosc. Creuem la carretera i seguim per la pista amb un rètol que posa "Big Fai".
Перехрестя

El Pla

Arribem al Pla, zona rural amb pocs desnivells. A la primera cruïlla seguim a la dreta, per una pista que cada cop va baixant més, en direcció a can Vermell.
Перехрестя

Carretera BV-1484

Arribem a la carretera BV-1484 i la seguim en sentit ascendent, pel bonic corriolet que hi transcorre paral·lel. Després s'urbanitza i seguim per la vorera fins al carrer del Pedró, a l'esquera, que seguim. Al cap d'una estona, unes escales a la dreta ens pugen cap a la parròquia.
Building of interest

Nucli antic de Bigues

L'església de Sant Pere de Bigues és esmentada el 1059, tot i que l'actual església del 1737. De planta de creu llatina, consta de tres naus amb capelles laterals i és coberta amb volta de llunetes. Conserva de l'edifici romànic del segle XII la nau central d'entrada a l'actual, amb l'antiga porta, ara tapiada, que tenia un arbre de la vida pintat al timpà. El creuer, les naus laterals i la cúpula són del segle XVII, així com un valuós retaule renaixentista dedicat a la Mare de Déu del Roser, i el campanar de torre és del XVIII. Encastada al costat esquerre als peus de l'església hi ha una pila baptismal del segle XVI, sense peu. Ca l'Adzet és una masia d'estructura clàssica en tres crugies perpendiculars a façana, de planta baixa, pis i golfes, cobert amb teula àrab a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Destaca el portal adovellat amb arc de mig punt. La resta d'obertures es van refer a principis del segle XIX, almenys són d'aquesta època les baranes i els forats de ventilació de les golfes. A banda i banda d'aquest edifici hi ha restes de petites construccions auxiliars. La façana posterior dóna a l'accés al cementiri de l'església de Sant Pere de Bigues. L'era de Ca n'Adzet ha quedat situada a l'altra banda del carrer que s'ha urbanitzat de nou. Era una era de dimensions notables, de rajola ceràmica i envoltada per un muret baix que la rematava. La torre de l'aigua de Bigues és una construcció que consta d'un tronc cònic, d'uns deu metres d'alçada, que servia l'aigua del turó de Bigues. A la part superior hi ha una passera que li dóna la volta, aguantada per bigues metàl·liques amb mènsula i entrebigat ceràmic. El revestiment és un senzill arrebossat, i està coronat per una cúpula també arrebossada. Després de donar un tomb pel nucli antic de Bigues, seguim per carrer Salt de Núvia, per una rampa que baixa... o per les escales, al gust.
Waypoint

Salt de Núvia

La llegenda del Salt de Núvia Heus aquí que un dia una donzella pujava cap a l'ermita de Puiggraciós per donar la seva mà a un ric comte que de desconegudes terres havia vingut. Ella s'havia promès a Maria Santíssima i no volia trencar la seva promesa; però tant els seus pares com els seus parents ho volien, i ella havia d'obeir-los. Amb ella hi anava una comitiva, i amb el comte una altra. Ambdues es van trobar en un dels revolts; eren moltes les ganes del jove comte de trobar-se amb la seva promesa. Però tan bon punt es van trobar, el cavall que duïa la donzella va donar un bot i, tot girant en rodó, arrencà a córrer semblant a un llamp i va llançar-se costa avall. En un principi tots es van quedar parats per la sorpresa, més tot seguit es llançaren a tota brida per aconseguir aturar el cavall de la donzella; més l'intent fou en va. El cavall continuà corrent fins arribar al damunt d'un torrent que gairebé per l'indret de l'església de Bigues passa. La timba, que no se li veia fons, era dreta i espantosa. El cavall es va aturar només el temps necessari per a donar una més forta embranzida i, de cop, llençar-se per damunt de tot allò, fins a ésser al jaç de l'aigua. En aquell moment del salt, els perseguidors tot just arribaven. Es van posar a diferents punts damunt de la timba, però ja havien fet tard. Descavalcaren dels cavalls i van anar al fons del torrent a cercar el cavall i la donzella, però no van trobar res. Sols allí on havia caigut el cavall, damunt d'una roca, van veure assenyalades les seves potes, que encara avui es poden veure. Des d'aquell dia el lloc va ser conegut, com encara ho és avui en dia, el Salt de la Núvia. Francesc Maspons i Labrós Tradicions del Vallès, 1876. No deixem la pista, a l'esquerra ens queda can Benet.
Перехрестя

Bifurcació

Al costat, en un nivell inferior, ens queda una petita explanada per ensinistrament de gossos. El camí es bifurca en dos, seguim pel de l'esquerra en sentit descendent. Després d'un parell de revolts, trobem una nova cruïlla, on seguirem a la dreta, en suau descens.
Building of interest

Can Tàpias

Can Tàpias és una petita masia de planta baixa i pis, situada sota el marge del camí, de tal manera que la planta baixa queda semienterrada. Conserva algunes obertures originals, amb pedra treballada, tot i que no hi ha cap data. Pel tipus constructiu, de parets de pedra sense filades regulars, podria ser del segle XVI o posterior. Ens queda de front, aixecada sobre la pista. Al nostre nivell, una cruïlla de pistes, seguim la de l'esquerra.
Перехрестя

Cruïlla del Rull

Important cruïlla de camins. Seguim la de la dreta, que puja al Rull, però ben aviat, a la següent cruïlla, la deixem per seguir de front.
Перехрестя

Camí de les Vinyes del Margarit

Seguim a la dreta, per antigues vinyes abandonades. Després d'una suau pujada, segueix una forta baixada fins a can Mas de Baix.
Building of interest

Can Mas de Baix

Apareixem darrere la casa. La rodegem i seguim en descens.
Перехрестя

Pista de can Perera

S'acaba el petit tram asfaltat i seguim planejant de front.
Building of interest

Can Perera

Casa d'un sol cos paral·lel a la façana, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Té un cos més baix adossat a la façana dreta, que servia de cobert i aparcament. Destaca la composició simètrica de les obertures de façana, emmarcades en obra vista, així com les verdugades que lliguen les cantonades de la planta baixa. Seguim de front, deixant la casa a l'esquerra.
Перехрестя

Bifurcació

Deixem la pista principal i seguim pel corriol que es desprèn a la dreta.
Ризик

Carretera BP-1432

Creuem la carretera i ens dirigim al pont de can Noguera.
Перехрестя

Camp de Palau

Una altra cruïlla per la que passarem dues vegades. La primera vegada ens queden els Cingles de Bertí a la dreta, girarem a la dreta encarant-nos a ells. A la segona passada, el pal indicador ens queda just a la dreta, i seguirem pel camí que planeja i que surt just al costat del pal, cap al sud.
Перехрестя

Bifurcació

Deixem el camí i comencem l'ascens a les Roques Blanques per un corriolet que va pujant per dins els bosquet. Quan comença a planejar, tenim vistes sobre la Vall del Tenes i la pedrera.
Перехрестя

Camp d'en Pujol

Al costat, tapat per la vegetació, hi ha una barraca de pedra seca i un camp de futbol que ha passat a millor vida que havia fet en Francesc Pujol, conegut personatge del poble i fundador del GEBRACB que va traspassar fa uns anys.
вершина

Roques Blanques

Les Roques Blanques és un turó del municipi de Bigues i Riells que només té 326 metres d'alçada sobre el nivell del mar, però que ofereix una excel·lent visibilitat de bona part del municipi tot i la seva modesta alçada, ja que es troba en una situació estratègica. Per sobre de les Fàcies Buntsandstein, i també dins la sèrie sedimentària Triàsica, afloren les Fàcies Muchelkalk, amb predomini dels materials calcaris. Com en el cas anterior afloren de NE a SO del municipi, des del Sot de Villobí, cap a Riells i fins a Roques Blanques; i tornen a aflorar a la Pineda i Can Carreras. Com elements testimonials a protegir en el POUM s’ha agafat l’aflorament del Turó de Roques Blanques, que ja és zona protegida com espai natural. En el cim de les Roques Blanques hi oneja una senyera i hi ha una taula de pedra, bastant malmesa, i una placa que va instal·lar al seu dia el Grup Excursionista de Bigues i Riells Amics dels Cingles de Bertí al seu fundador i primer president, Francesc Pujol.
Перехрестя

Pista

Deixem el corriolet i seguim a l'esquerra per la pista que baixa fortament. A la següent cruïlla seguim a l'esquerra, en descens.
Building of interest

Can Feliu

Passem pel costat d'aquesta granja, seguim la pista.
Building of interest

La Torre

La Torre és una de les masies històriques del poble de Bigues, en el terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental. Està situada a ponent del Rieral de Bigues, en el carrer del Camí de la Torre i està catalogada com a Element d'interès municipal per l'ajuntament de Bigues i Riells. Es tracta d'una masia fortificada del segle XVI d'estil gòtic tardà que es distribueix segons una planta rectangular de planta baixa i pis amb una torre de quatre plantes adossada en la cantonada dreta, que és la que dóna nom a la masia. En la façana de llevant, la principal, presenta un portal amb arc de mig punt amb dovelles de grans dimensions, i quatre finestres. Les dues finestres del cos principal tenen decoracions d'estil renaixentista, amb trencaaigües de pedra treballada amb cares i motius florals. El recinte de la masia està envoltat amb un barri de pedra, guardat per un portal de fusta amb coberta a dues aigües de teula àrab. Un conjunt de vuit cases arrapades al cos central formen el petit veïnat de la Torre. Creuem la carretera i seguim la pista asfaltada que baixa pel costat de la Torre, cap a dins d'un bosquet.
Річка

Torrent de la Torre

Creuem el torrent a gual o per la palanca, depenent de l'aigua que pugui baixar. Seguim per la mateixa pista.
Building of interest

Can Segimon

Seguim per la pista fins a una rotonda.
Building of interest

Ca l'Espasa

Casa de planta baixa i pis, de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues aigües, i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de les obertures de façana és simètrica. El tipus constructiu és de principis de segle XX, amb les obertures emmarcades en maó massís i la resta de panys de paret són de paredat, amb carreus a les cantonades. A la part posterior hi ha un cobert i un pou d'aigua de pedra, molt ben conservat. Seguim a l'esquerra, vorejant ca l'Espasa.
Building of interest

Can Curt / Can Tesar / Can Cisteller

Can Tesà és un conjunt format per tres cases adossades d'un sol cos i de diferent alçada, però de la mateixa època. Configurant una L construïda davant un pati d'accés. Les façanes estan emblanquinades i pintades, emmarcant les obertures per un regruix d'obra. Can Curt i can Cisteller són un edifici entre mitgeres, de dos cossos, de planta baixa i pis i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta façana s'hi poden veure les obertures emmarcades amb pedra arenisca treballada amb motius renaixentistes, especialment en les finestres del primer pis. Adossat a la façana principal hi ha un pou, amb elements de ferro forjat. Arribem a l'Avinguda Francesc Maspons, per on seguim encarats a Bigues. A l'alçada de la pista del Flix, creuem el pas de vianants i per l'altra banda ens dirigim a can Maspons.
Building of interest

Can Maspons

Imatge publicada en el mes d'abril del calendari de l'Ajuntament de Bigues i Riells per a l'any 2013. Can Maspons és una de les masies històriques del poble de Bigues. L'edifici actual està conformat per diverses construccions adossades. Destaca l'edifici central, de planta baixa i dos pisos, de tres cossos perpendiculars a façana i la coberta de teula a quatre aigües. L'accés es fa per un portal adovellat amb un arc de mig punt, i la resta d'obertures, emmarcades en pedra, tenen carreus rectangulars, sense ornamentació en les llindes planes. En la porta d'accés s'hi pot llegir la data de 1682. En el segle XVII moltes grans masies van veure incrementat el seu poder en terres i beneficis, i va ser una època de reformes i ampliacions dels edificis familiars. Annexa al costat meridional la capella de la Mare de Déu del Pilar. Al costat sud de l'era hi ha un safareig, en vies de restauració, i a sobre la masia, al costat esquerre, la bassa, parcialment enrunada. També, prop del safareig, es conserva l'arcada del rec que hi portava l'aigua. Can Maspons és la casa pairal dels Maspons, família vinculada al moviment de la Renaixença: Francesc, Marià i Maria del Pilar Maspons i Labrós, la darrera coneguda com Maria de Bell-lloc, que destacaren en les facetes d'escriptors i folkloristes en el seu moment, a més de Marià, que fou un destacat polític (fou diputat del Partit Liberal Conservador a les Corts de Madrid). Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 1966) fou un jurista català, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i el 1897 obtingué la càtedra de dret civil a la Universitat d'Oñati, a Guipúscoa. S'especialitzà en dret català, del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà com en l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defensà el dret català. Del 1925 al 1931 també fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Passada l'era, seguim a l'esquerra en ascens i no deixem la pista fins que arribem al forn d'obra.
Перехрестя

Forn d'obra Duran

Seguim a l'esquerra. La pista mor al carrer de la Font del Bou, que seguirem de front fins a la rotonda.
Перехрестя

Rotonda del Flix

A la rotonda seguim recte, per la pista de terra, en direcció al Flix. No deixarem la pista fins la carretera de Santa Eulàlia.
Ризик

Ca l'Unyó / Carretera BV-1435

Arribem a la carretera BV-1435, a l'alçada de ca l'Unyó. Seguim a la dreta, per la carretera. Creuem un rec i el Tenes i just després ja comença un camí per vianants al costat de la carretera, que estaria bé que la Diputació algun dia allargués fins a la pista del Flix amb alguna passera per sobre el Tenes. Sens dubte, el tros més complicat d'aquest itinerari.
Перехрестя

Rotonda

Cruïlla de carreteres. Seguim per la ruta per a vianants que hi ha en direcció a Bigues, creuant primer el carrer que accedeix al Polígon Industrial de can Barri i la carretera BP-1432 després.
Building of interest

Can Barri

Masia de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa, pis i golfes a sota la coberta de teula a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures estan emmarcades per carreus de pedra de la zona treballada, i en la façana principal podem llegir les dates de 1693 i 1722. La llinda d'una de les finestres del primer pis és un arc conopial, amb un cap de persona esculpit en el centre. A la façana també hi trobem un rellotge de sol. Passem pel parc, pel costat d'una escultura de Ferran Capdevila, i seguim per la carretera, que creuarem per un pas de vianants regulat per un semàfor, en plena ruta del colesterol de Bigues. Seguint la carretera arribem al punt d'inici de l'itinerari i el tanquem.

Коментарі

    You can or this trail