Скачати

Довжина

14,35 km

Набрана висота

335 m

Складність

Легко

вниз

335 m

Max elevation

521 m

Trailrank

51

Min elevation

191 m

Trail type

Loop

Moving time

3 годин 30 хвилин

Час

4 годин 50 хвилин

Координати

2624

Uploaded

29 червня 2021 р.

Recorded

червня 2021
Be the first to clap
Share
-
-
521 m
191 m
14,35 km

Переглянуто 43 раз(и), завантажено 1 раз(и)

біля Olesa de Bonesvalls, Catalunya (España)

Olesa de Bonesvalls - Creu del Terme - Ca l'Esquerre - Cal Xavi Vell - Cal Marxant - Santa María del Hospital - Hospital de Cervelló - Cal Pau - Cal Blas - Fondo del Pi del Lluch - Camí de Sapalla - Avenc de la Figuerota - Fondo de l'Astor - Fondo Dels Forcalls - Más de l'Esquerrà - Avenc de l'Esquerrà - Corral de l'Esquerrà - Fondo del Coscò - Les Piques - Balmes de la Mola - Puig de la Mola -Creu de la Mola - Avenc de les Banderas - Puig de l'Astor - Pou de les Severes - Puig Escampador - Pla de la Bomba - Pla de les Bases - Pou del Ros - Corral del Hospital - Pla del Hospital - Hospital de Cervelló - Sant Joan Baptista - Olesa de Bonesvalls.

El Puig de la Mola és una muntanya de 534 metres que es troba al massís del Garraf, entre els municipis d'Olivella (Garraf), Begues (Baix Llobregat), Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) i Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès).

Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 281129001).
41° 19′ 09″ N, 1° 50′ 52″ E

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

El Puig de la Mola fa de límit divisor entre els territoris d'Avinyonet, Olivella, Begues i Olesa. És un dels punts més elevats del massís del Garraf. Físicament parlant, es tracta d'una muntanya amb un gran cim planer, de base calcària fortament erosionada. El terreny està cobert per vegetació arbustiva de margalló, llentiscle i garric. La roca aflora en bon part de la superfície del cim. Te una panoràmica extraordinària de 360 º, per la qual cosa s'ha ubicat al seu cim una torre de vigilància forestal. A més d'aquesta torre, també al cim es troben vestigis antics i elements d'interès: un grup de fites a tocar la torre forestal que delimiten el terme, el recer que forma una antiga pleta i l'extensa visual que domina tot el terme d'Avinyonet, el mar i una bona extensió de les comarques del Penedès, el Garraf i el Baix Llobregat.

Observacions:
Cal destacar la pleta o Marge dels Moros que es troba al cim, marge utilitzat pels pastors per retenir el bestiar aprofitant un territori escarpat i uns murs de pedra. En aquest lloc hi havia una returada de bestiar i era un dels llocs on feien la tria dels ramats.

Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat.
Точка шляху

Waypoint

Точка шляху

Waypoint

Точка шляху

Carassa de l'Hospital de Cervelló

Carassa de pedra que es troba sobre el portal d'entrada al recinte emmurallat. Aquesta carassa està formada per dues parts molt diferenciades: la superior és feta de marbre i correspon a una cara d'un personatge amb cabells rinxolats, ulls grossos i llavi molsut; mentre que la part inferior és de pedra calcària local, i correspon al llavi inferior i la barbeta amb una barba molt esquemàtica. És evident que la part superior procedeix d'una escultura d'època romana que va ser completada tardanament d'una manera no gaire artística per tal d'aprofitar-la com a carassa. La qualitat de la part superior situa aquesta escultura com una de les obres romanes d'època romana de més qualitat de Catalunya. L'estructura de la part inferior evidencia que aquesta va ser completada i retocada per fer-la encaixar sobre el portal de l'Hospital. Era costum posar a l'entrada dels recintes emmurallats de les ciutats alguna representació escultòrica de divinitats o símbols protectors, per tal d'aconseguir la seva protecció. Aquest costum, ja utilitzat en època romana, es va mantenir desproveït del seu sentit religiós pagà i les carasses van passar a tenir un valor únicament ornamental. L'estructura fa pensar en el cap d'una Medusa, personatge mitològic d'origen grec, de caràcter infernal que tenia serps als cabells i podia petrificar amb la mirada, qualitats que van fer que es representés sovint a escuts i sepultures, amb la finalitat d'aconseguir protecció a l'enemic. Per les característiques tipològiques sembla que és una escultura feta al segle II de la nostra era, durant la dinastia romana dels Antonins. Les seves característiques indiquen que es tractaria d'un element que hauria format part d'un monument públic d'alguna ciutat romana, i per tant, no provindria de la zona. L'explicació en el fet que es trobi a Olesa la podríem trobar en la remodelació de l'Hospital feta al segle XVI, encomanada pel Bisbe Dimes Lloris, tal i com ho recorda l'escut que hi ha sobre la porta principal. Les característiques del portal indiquen que aquest seria construït en aquesta època i probablement va ser en aquell moment que va arribar l'escultura romana a Olesa, que probablement es portaria d'alguna ciutat amb restes romanes importants, probablement Tarragona (Miret, 2002), en una època en que el comerç amb antiguitat va ser bastant freqüent. Durant el Renaixement van ser molts els membres de la noblesa i de l'església que es van interessar per l'adquisició d'obres d'art, cosa que fa pensar que aquest objecte procedís d'adquisició per part del Bisbat amb una procedència desconeguda. (Miret, M., 2002)
Точка шляху

Waypoint

Ріка

Río

Точка шляху

Waypoint

Точка шляху

Camí de Sapalla

Ріка

Fondo del Pi del Lluch

Точка шляху

Waypoint

Перехрестя

Intersección

Точка шляху

Waypoint

Печера

Avenc de l'Esquerrà

És el més profund del massís del Garraf i un dels més interessants sota el punt de vista espeleològic de tota la península Ibèrica, degut a la seva configuració. Es Troba a uns 170m de distància del corral de l'Esquerrà, al llit del torrent i tocant a la pista forestal de l'Hospital a Les Cabòries. Una gran alzina tapa part de la boca que és ovalada i d'uns 7m d'amplada màxima. A l'interior es formen quatre vies diferents de penetració completament independents: la via noemal, la via del Rat-penat que és la de més profunditat arribant als 206m, la via Lamarca-Torras, i la via dels pous concrecionats. El recorregut total és de 393m. Observacions: És fàcil l'accés fins arribar a la boca, però l'accés a l'interior és difícil i necessita material espeleològic. A l'avenc trobem un tipus de quiròpters, Miniopeterus schreibersii (ratpenat de cova). Cal assenyalar que l'any 2002 va baixar la població de ratpenats a l'avenc de l'Esquerrà degut a una epidèmia. Aquest avenc actuaria inicialment com a xuclador del que era la riera de l'Esquerrà, baixant les aigües a través de la boca. Les aigües filtrades han contribuït a fer més amples les galeries que formen l'avenc amb una intensa corrosió de la calcària i amb concrecions a les parets, principalment d'anemolites. Al fons de l'avenc la temperatura és de 13º. Es considera un avenc que encara està en procés de formació ja que hi ha acumulació d'aigües procedents d'infiltracions. L'avenc de l'Esquerrà va ser explorat per primera vegada el 1908 per mossèn Faura i Sans. L'any 1955 s'assolí la fondària màxima per membres del G.E.S. del Grup Muntanyenc Barcelonès. La primera dona que va baixar va ser l'olesenca Providència Mitjans l'any 1908.
Руїни

Corral de l'Esquerrà

Al costat del camí de Ribes-Olivella a Olesa-Begues. Es troba dins el terme del Parc Natural del Garraf, al camí que des de la depuradora, al peu de l'Hospital, porta a Can Grau, al terme d'Olivella, al sud del terme d'Olesa. El trobem a l'esquerra del camí en un revolt tancat, després de l'avenc de l'Esquerrà. A prop hi ha una cisterna que recollia l'aigua de la pluja. Tan sols resten les ruïnes del corral que ens mostren les dimensions originals d'aquest i el lloc on hi havia la porta principal. És una obra de pedra amb les cantoneres de la porta de maó. Era un corral relativament gran, d'aproximadament 40-50 m². Es troba al peu del camí ramader del camí vell d'Olesa que des de l'Hospital portava a can Grau. La ramaderia ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX. S'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. En un principi la llet es transportava en carros i més tard, quan van fer les dues carreteres, entre 1918 i 1928, es feia el transport en 3 o 4 camions que la anaven a buscar a Olesa. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. Es tancaven els ramats als corrals a les hores de més calor a l'estiu i en cas de mal temps. Munyien sempre un cop el ramat era a casa. A finals dels anys 1920 a Olesa hi havia entre 7 i 8 mil caps de cabres. Els corrals eren edificis senzills, d'una sola teulada poc inclinada i amb carener paral·lel a la façana, fets de pedra no gaire bé treballada. Alguns situats al costat de vies pecuàries i acollien el bestiar en la temporada hivernal. Eren corrals closos, en part coberts, amb porxades d'arcs de mig punt obertes a migdia. Generalment el mas era proper.
Точка шляху

Waypoint

Перехрестя

Intersección

Точка шляху

Waypoint

Печера

Balmes de la Mola

Вершина

Puig de la Mola

El Puig de la Mola és una muntanya de 534 metres que es troba al massís del Garraf, entre els municipis d'Olivella (Garraf), Begues (Baix Llobregat), Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) i Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès). Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 281129001). 41° 19′ 09″ N, 1° 50′ 52″ E Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. El Puig de la Mola fa de límit divisor entre els territoris d'Avinyonet, Olivella, Begues i Olesa. És un dels punts més elevats del massís del Garraf. Físicament parlant, es tracta d'una muntanya amb un gran cim planer, de base calcària fortament erosionada. El terreny està cobert per vegetació arbustiva de margalló, llentiscle i garric. La roca aflora en bon part de la superfície del cim. Te una panoràmica extraordinària de 360 º, per la qual cosa s'ha ubicat al seu cim una torre de vigilància forestal. A més d'aquesta torre, també al cim es troben vestigis antics i elements d'interès: un grup de fites a tocar la torre forestal que delimiten el terme, el recer que forma una antiga pleta i l'extensa visual que domina tot el terme d'Avinyonet, el mar i una bona extensió de les comarques del Penedès, el Garraf i el Baix Llobregat. Observacions: Cal destacar la pleta o Marge dels Moros que es troba al cim, marge utilitzat pels pastors per retenir el bestiar aprofitant un territori escarpat i uns murs de pedra. En aquest lloc hi havia una returada de bestiar i era un dels llocs on feien la tria dels ramats. Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat.
Руїни

Jaciment Puig de la Mola

Prop de la cinglera de dalt el puig es trobà una vora de kalathos ibèric decorada amb osques i dues raspadores de sílex. Gran part del cim està ocupat per un recinte delimitat per una acumulació de pedres posades en sec de manera descurada aprofitant els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com una pleta o tancat pel bestiar d'època medieval. Presenta un perímetre d'uns 520 metres. Observacions: Fitxa de la Carta Arqueològica de Catalunya feta per J. Miret i revisada el 2004 per J. Díaz, J. Ramos i L. Suau. En aquest puig es troba la divisió administrativa de quatre municipis: Olesa, Begues, Olivella i Avinyonet. El terreny està cobert per vegetació arbustiva de margalló, llentiscle i garric. La roca aflora en bon part de la superfície del cim. El cim del Puig de la Mola es troba ocupat per una torre de vigilància dels forestals del Parc Natural i travessat per la pista de terra que dóna accés. L'accés al Puig es realitza sortint d'Olivella direcció a l'Escola de Natura de can Grau, poc abans d'arribar s'agafa a l'esquerra una pista que porta a Olesa de Bonesvalls, en l'encreuament amb el GR 92-3 s'ha de deixar el vehicle i seguir caminant per un sender senyalitzat que porta al cim. El material es troba dipositat al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat. Aquest jaciment va ser identificat l'any 1959 per membres de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer de Vilanova (RIBÉ et al.; 1989-1998). Durant la revisió de la Carta Arqueològica l'any 2004, no es va observar cap altre element excepte el tancat de pedres en sec. No s'observen restes de material en superfície, per la qual cosa és difícil determinar la possible existència d'un jaciment ibèric. La base del Puig de la Mola, a la banda d'Olesa, és un territori secundari, del període cretaci inferior, com gran part del massís del Garraf, compost de calcàries massives de rudistes, calcàries lacustres amb xarraces i calcarenites grises. En aquesta zona del Puig de la Mola hi ha calisses que contenen fòssils del tipus Orbitolina conoides, O. Docoidea, Hersater oblongus, fanisa morrisi, etc. Hi ha restes fòssils d'aquest tipus a les col·leccions de Geologia i Paleontologia del Museu de Vilafranca, encara que no es pot afirmar la seva procedència d'aquest jaciment. Observacions: Es fa necessària una delimitació acurada del jaciment.
Релігійний об'єкт

Creu del Puig de la Mola

Фонтан

Fuente

Вершина

Cima

Точка шляху

Waypoint

Точка шляху

Waypoint

Точка шляху

Pla de les bases

Точка шляху

Waypoint

Точка шляху

Waypoint

Фонтан

Fuente

Руїни

Corral de L'Hospital

Es troba seguint el camí que des de l'Hospital va en direcció al Puig Morer, passant entre les vinyes. És un clos tancat amb parets de pedra que formen un conjunt de planta rectangular amb un únic accés per la banda nord de cara al poble. Al seu interior hi havia una part que formava corrals tancats dels que actualment la teulada està enfonsada però que encara conserven les divisions de les diferents habitacions o corrals. La ramaderia ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX. S'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. En un principi la llet es transportava en carros i més tard, quan van fer les dues carreteres, entre 1918 i 1928, es feia el transport en 3 o 4 camions que la anaven a buscar a Olesa. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. Es tancaven els ramats als corrals a les hores de més calor a l'estiu i en cas de mal temps. Munyien sempre un cop el ramat era a casa. A finals dels anys 1920 a Olesa hi havia entre 7 i 8 mil caps de cabres. Els corrals eren edificis senzills, d'una sola teulada poc inclinada i amb carener paral·lel a la façana, fets de pedra no gaire bé treballada. Alguns situats al costat de vies pecuàries i acollien el bestiar en la temporada hivernal. Eren corrals closos, en part coberts, amb porxades d'arcs de mig punt obertes a migdia. Generalment el mas era proper.
Точка шляху

Vinyes de L'Hospital

L'Hospital forma part d'una explotació agrària propietat del Bisbat de Barcelona, d'unes 750 hectàrees. L'edifici s'utilitza com habitatge de l'hospitaler, càrrec que té per transmissió familiar des del 1682; els mateixos hospitalers es fan càrrec actualment del cultiu de les vinyes que pertanyen a l'Hospital. El paisatge de vinyes és característic de la plana central d'Olesa de Bonesvalls que, des de l'edat mitjana, ha estat un dels mitjans de subsistència econòmica de la zona. L'Hospital forma part d'una explotació agrària propietat del Bisbat de Barcelona, d'unes 750 hectàrees. L'edifici s'utilitza com habitatge de l'hospitaler, càrrec que té per transmissió familiar des del 1682; els mateixos hospitalers es fan càrrec actualment del cultiu de les vinyes que pertanyen a l'Hospital. El paisatge de vinyes és característic de la plana central d'Olesa de Bonesvalls que, des de l'edat mitjana, ha estat un dels mitjans de subsistència econòmica de la zona.
Точка шляху

Hospital de Cervelló

Релігійний об'єкт

Capella de Santa María del Hospital

La capella de l'Hospital d'Olesa està situada a l'angle nord-est del recinte emmurallat de l'Hospital de Cervelló, sobresortint la nau de la capella del clos emmurallat. Coneguda també per Santa Marta de l'Hospital. És un edifici de planta rectangular amb absis recte. La part primitiva té el sostre sostingut per bigues, a dues vessants i amb una arcada molt apuntada que comença arran de terra amb imposta a banda i banda de pedra polida. El presbiteri està cobert per una volta nervada igual que la sagristia que hi ha a la seva dreta; el separa de la resta de la nau un arc de mig punt. L'edifici té obertures escasses; una finestra gòtica a la paret nord; una finestra neo gòtica al sector que dóna al pati de l'Hospital. El portal principal és d'arc de mig punt adovellat i es troba a la paret de llevant, donant a l'interior del pati del conjunt de l'Hospital. Damunt el portal hi ha una creu patent cisellada en una pedra. Al costat esquerre de la porta principal, hi ha el campanar de base rectangular de no gaire alçada, de tipus d'espadanya amb dues obertures desiguals amb arc de mig punt, amb teulada a dues vessants amb dos nínxols sota l'angle del mig, el de la banda del pati obert i l'altre tapat. No hi ha Campanes. L'obra de l'edifici és de pedra molt ben escairada i disposada. Destaca la creu gòtica de pedra que es troba al carener de la teulada de la zona de l'absis. És un edifici gòtic, del segle XIV, reformada el segle XVII. És d'una sola nau senzilla amb arcs diafragmes apuntats. L'aparell inferior del mur és romànic, igual que el de la espadanya. Originàriament estava decorada amb pintures murals gòtiques que van ser repicades i es va donar una capa de calç a sobre a finals del segle XV. L'església es construiria al mateix moment que l'edifici de l'Hospital ja que la trobem documentada a la visita pastoral del 1315. S'observen dues fases constructives diferents. La torre del campanar que sembla de finals del segle XIII, i la nau de la capella probablement del segle XIV. En la segona meitat del XVII s'enderrocà l'antic absis per allargar la nau, posant al seu lloc l'actual tester damunt el qual hi ha una creu gòtica del XIV, i s'afegí una petita sagristia a la dreta de l'edifici que s'introdueix una mica dins el clos de la muralla. A principis del XVIII es van fer més reformes, fent una decoració amb esgrafiats que es va mantenir fins el nou emblanquinat de finals del mateix segle. El 1809 s'arranjà el tester i es va substituir l'antic retaule de l'Anunciata per un de Sant Sever que es va portar de Barcelona, pintat pels germans portuguesos Nunyez, al segle XV. En aquest retaule hi havia escenes del rei Martí l'Humà amb els consellers: Era procedent de l'Hospital de Sant Sever del carrer de la Palla de Barcelona, i en abolir-se aquest hospital va ser portat a Olesa. L'any 1929 va ser portat al Museu Diocesà de Barcelona, amb la qual cosa es va salvar de la destrucció que va patir la capella de l'Hospital l'any 1936. A causa de l'incendi de 1936 s'esfondrà la volta falsa i el bigam del XVII quedant només les parets mestres i l'afegit posterior que quedà intacte. El 1953 es va restaurar sota la direcció de l'arquitecte Puig i Boada, re inaugurant-la amb la presència del bisbe Gregorio Modrego. Hi havia tres altars al presbiteri: al centre el de Santa Maria de l'Anunciata amb retaule (substituït pel de Sant Sever), a la dreta el de Sant Gabriel i a l'esquerra el de Santa Marta. Hi havia aquests dos beneficis: el de Santa Maria de l'Anunciació possiblement fundat per Guillem II de Cervelló, també fundador de l'Hospital; i el de Sant Gabriel fundat per Domènec de Granada, un dels primers administradors de la fundació. El segle XVII encara es mantenien. A finals del XVIII una plaga de llagosta afectà a Olesa i comarca, fent els olesans un vot a Santa Marta fet que provocà que es generalitzés l'advocació a aquesta santa com a patrona de l'hospitalitat ja que ho era dels hostalers i hostals. També hi havia devoció a Santa Madrona, trobant-se la imatge al retaule de la parroquial.
Міст

Waypoint

Точка шляху

Cal Marxant

Cal Marxant es troba al barri de l'Hospital, entre els carrers de l'Hospital i el de Puig Morer, davant la plaça Fitó. És una casa fruit de diverses ampliacions i divisions al llarg de molts segles, fet que ha provocat que a l'estructura inicial s'anessin fent afegits en diferents èpoques. És de tipologia externa senzilla, de planta i un pis, amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a l'actual porta principal del cos central oberta a migdia; amb els murs en pedra i en tàpia, i amb elements constructius i decoratius de diferents èpoques, fet que li confereix un caràcter històric important. En ser una casa d'un petit nucli habitat, les divisions creaven cases diferents i, encara avui en dia, una part de la casa forma part d'un habitatge independent d'aquesta, cal Laureà. L'element central de la casa és el vestíbul, amb la porta principal d'arc de mig punt adovellada oberta a migdia, l'escala de pedra que dóna accés al pis, i una aigüera formant una fornícula i fent angle a la dreta de l'entrada. La pica és de pedra i la fornícula conserva una decoració tallada en pedra formant un arc conopial apuntat, possiblement de tradició gòtica, però no conserva les rajoles que folrarien la paret. Al centre d'aquest espai es va trobar una sitja de forma ovoide de la que es van extreure materials ceràmics diversos entre els que hi havia elements dels segles XIV-XV. El cos de la banda de llevant podria ser de la mateixa època. Eren les antigues quadres formant una ampla estança amb el sostre suportat sobre una estructura de quatre arcs de mig punt de pedra que es troben al centre en un pilar. L'estança seria més gran, ja que es poden veure els arcs tapiats que corresponen a la casa adjacent, per tant aquest seria un espai format per dues crugies paral·leles amb tres arcs cada una. El sostre d'aquest espai és de biga. En el centre es va trobar una sitja. Hi ha la xemeneia del foc rectangular que formava un foc de rotllo. A la banda de ponent es van afegir dues crugies en diferents èpoques. La més propera al centre és més antiga i tenia la paret que donava a l'exterior de tàpia; la més exterior a la que ara es pot accedir des de la plaça Fitó, és més moderna i probablement inicialment fos un porxo. En aquest espai es conserva una xemeneia de foc de campana de forma semicircular i una boca de forn de pa actualment clausurat. També es va trobar una sitja sota el nivell del paviment en fer la rehabilitació. Al pis, un seguit d'elements ens ajuden a veure l'evolució constructiva de la casa. Així, es va trobar una finestra de tradició gòtica geminada a la paret que donava a la plaça fitó i que va quedar tapiada en afegir l'últim cos. Igualment es conserven tres portes de tradició gòtica decorades amb motllures als muntants i amb la llinda formant un arc conopial tapat amb una creu grega al centre. Potser els elements més destacables són els que es van trobar a la part central de la casa, corresponent a la part més antiga. Es tracta d'una finestra geminada amb capitells decorats amb guixeries i amb els dos arcs lleugerament de ferradura, seguint una tradició típica visigòtica. La finestra es troba en el mur mitger entre aquesta casa i l'adjacent cal Laureà, i es va descobrir per casualitat ja que estava tapiada. A la mateixa habitació, a la paret de la finestra i a la que forma angle amb aquesta, hi ha uns esgrafiats que pel tipus de lletra semblen d'època gòtica. Segons ens expliquen els propietaris sembla que els esgrafiats es refereixen a una dona que va morir a l'Hospital. Observacions: Destacar que la finestra gòtica tan sols conservava part dels capitells a cada costat, així com els festejadors. A partir de l'amplada de l'arc es va deduir que possiblement fou una finestra geminada amb dos arcs apuntats i es va fer la reproducció d'aquest elements per conservar la visió general del conjunt. Igualment es van reproduir dues portes de la sala seguint les característiques de les originals. Aquesta casa va ser el primer mas dels Romagosa. A mitjans del XVII ja pertanyia als Escala, els que tenien la casa Alta d'Olesa; i a principis del XVIII era dels Parellada, passant d'aquests als Olivella. La propietat d'aquesta casa segueix paral·lela a la del mas Parellada, ja que aquest també va ser primer Romagosa, després dels Escala i finalment dels Parellada. La casa es va convertir amb el temps en varis habitatges independents ocupats per llogaters, fins que els actuals propietaris la van rehabilitar per viure deixant al descobert un seguit d'elements arquitectònics i artístics que ajuden en certa manera a escriure la història de la casa. Els elements trobats a la casa així com diferents dates ens mostren que l'ocupació seria continuada des dels inicis, i aquest fet va provocar que s'anés ampliant. Sembla coincidir l'origen de la casa al segle XV, o probablement a finals del XIV, ja que s'ha trobat ceràmica de l'època dins les sitges, així com les dates gravades a les portes (1414, 1412 ?), la finestra, portes i aigüera de tradició gòtica i els esgrafiats. Hi hauria una segona o tercera fase d'ampliació el 1795, quan es fa la part que dona a la plaça Fitó. El topònim de cal Marxant és modern, ja que es remunta a després de la Guerra Civil, quan va viure un marxant de llogater.
Точка шляху

Waypoint

Релігійний об'єкт

Església Parroquial de Sant Joan Baptista

L'església parroquial de Sant Joan es troba al nucli antic d'Olesa. És un edifici d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó amb cinc llunetes per banda i capçalera recta amb dues grans petxines i volta de quart d'esfera a l'interior. Teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. Corona l'edifici un ràfec de teulada inclinat amb una bola de pedra a la punta. Façana orientada a llevant amb porta centrada d'arc escarser o rebaixat de pedra treballada amb la data 1776 a la dovella principal. Quatre graons salven el desnivell amb l'interior. Sobre la porta hi ha un rosetó circular rematat per un ull de bou. profusament decorada. Al costat esquerre de la façana hi ha adossat el campanar. De base quadrada fins a la primera línia que sobresurt i després és muntat per dos cossos amb les arestes en xamfrà, coronat per una barana de balustres. Al cos superior té quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, una campana a l'obertura de migdia i a sota el rellotge. Fou bastit el 1808. La nau interior és de mamposteria emblanquinada. S'obren sis capelles, tres a cada banda cobertes amb voltes de creueria. La nau és de volta de mig punt amb una cornisa que distingeix la volta dels murs laterals, dividida la volta en cinc trams separats per arcs. Al peu de l'església, davant la porta, hi ha el cor amb balustrada de fusta, a sota, al costat dret, es conserva dins un buc al mur la pica baptismal. L'absis és quadrat i està coronat per una petxina, símbol de Sant Joan, patró de la parròquia., en el que es troba l'altar major. Adossat a l'església per la banda de l'absis hi ha la rectoria i la sagristia. La sagristia té un arc escarser de pedra amb les arestes treballades. A la paret de ponent hi ha la rectoria afegida. A la sagristia hi havia el cor de l'antiga església, i després de l'incendi del 1948 van quedar al descobert grafits del segle XVI i XVII als panys inferiors de la volta amb noms de persones del poble. A les capelles laterals hi ha diferents retaules amb advocacions: entrant a la dreta, primer el de Sant Isidre, d'estil barroc de mitjan segle XVIII; segon, el del Nen de Praga (Santíssim Nom de Jesús) de mitjan segle XVI; tercer, el del Roser, datat a la segona meitat del segle XVI d'estil neoclàssic. Entrant a l'esquerra: primer el del Sant Crist d'estil neoclàssic; segon, el de Sant Sebastià, abans dedicat a Santa Madrona, de mitjan segle XVIII, neoclàssic; tercer, el del Sagrat Cor, d'inicis del XIX. Tots són de fusta menys el de l'Altar Major i el del Sagrat Cor que són d'estuc de guix. L'altar Major és dedicat a Sant Joan, d'estil neoclàssic però més gran que els altres, amb la data 1810 a un costat. Es desconeix la data exacta de la consagració de l'església, però per les restes es pot datar de començaments del segle XI. El primer document que l'esmenta és de l'any 1183 i ja diu que és parroquial, citada dins el domini del castell de Cervelló i sota el patronat d'aquests durant els segles XIII, XIV i XV. L'edifici possiblement substituí a un edifici anterior romànic i de petites dimensions que es mantingué fins el segle XVI, moment en què es fan obres i es comença a construir al costat la rectoria, iniciada el 1520. Les obres d'aquesta època s'allargarien durant tot el segle, afegint capelles al lateral de l'església. Hi ha una llicència del vicari general, del 18-3-1591 al rector, jurats i obrers d'Olesa i Cervelló per fer una capella a la Mare de Déu del Roser a un costat de l'església. El 1586 existia la capella i benefici de Sant Rafael. El 8 de març de 1601 s'erigí la confraria de la Preciosa Sang, autoritzada pel bisbe Coloma, senyor d'Olesa. El dia 11 d'agost de 1732 es donà llicència al rector per beneir una campana per a l'església i el 17 de novembre el vicari general dóna llicència per beneir dues noves campanes al rector Marcer. El 1740 es feren obres per col·locar el retaule de Santa Madrona. Al segle XVIII hi havia quatre administracions: Sant Joan, el Roser, el Santíssim nom de Jesús i Sant Isidre. En quedar petita l'església i plena d'afegits s'optà per fer una nova, més gran i d'estil neoclàssic. Les obres començaren abans de 1776 amb diferents aportacions del poble en material i feina, obra encarregada al mestre de cases de Vilafranca, Joan Catllar. L'antiga església no fou enderrocada completament, ja que sembla quedar una part del mur de migdia al sector que donava al fossar, on hi ha un portal del que s'han perdut les dovelles i que sembla l'antiga entrada, així com sembla que hi havia un campanar d'espadanya. La diada de Sant Joan del 1777 es beneí la nova església essent rector Marià Marcer i sota la jurisdicció del territori del bisbe Gabí de Valladares. També es remodela la rectoria en aquesta època. L'any 1808 es bastí el campanar. El 1810 es construí l'altar major que és d'estuc. L'església es mantingué de la mateixa manera amb petites modificacions fins el 1936. Cal destacar que les obres no són artísticament molt destacables tot i que molt proporcionades ja que es tractava d'una parròquia relativament pobra. El 27 de juliol del 1936 va ser saquejada i van desaparèixer totes les imatges, les peces d'orfebreria per robatoris i incendi, així com tot el que hi havia a la rectoria que fou destruïda. Se salvà en part l'Arxiu parroquial i la resta d'elements gràcies a que una persona del poble va fer un envà a la porta impedint l'entrada. Les tres campanes foren tretes per fondre. L'any 1941 es començà a reconstruir la rectoria, però patí un incendi el 1948 i es tornaren a fer obres de consolidació, posant-se al descobert un portal adovellat de mig punt entre d'altres elements antics. Els set retaules de l'església es salvaren de la destrucció del 1936. El de l'Altar Major que és d'estuc i altres sis de petites dimensions que es troben als costats: el del Nen de Praga és de mitjans del segle XVI; el del Roser del 1596; els altres són posteriors. Després de la guerra es col·locà la campana que restà al campanar de l'Hospital, que després es va retirar en estar en mal estat i es va fondre. La campana actual és de bronze feta amb el de l'anterior i s'anomena Maria Marta. A partir del 1956 s'instal·là un rellotge al campanar. A la dècada dels vuitanta es va pintar l'església i s'hi feren obres de millora. Des del 1990 es troba il·luminat el temple exteriorment.
Точка шляху

Waypoint

Точка шляху

Waypoint

Коментарі

    You can or this trail