Moving time  2 годин 26 хвилин

Час  2 годин 57 хвилин

Координати 1791

Uploaded 16 лютого 2020

Recorded лютого 2020

-
-
485 m
254 m
0
2,4
4,9
9,73 km

Переглянуто 21 раз(и), завантажено 2 раз(и)

біля La Carroña, Catalunya (España)

El Castellot, el pasat diumenge va ser el dia que amb els companys Senderistes de la Muga, vam puja a la Torre del Castellot, basicament el recorregut va ser el mateix que fa 15 dies haviem fet amb el Pau i el Josep Carles, pujar per la pista despres de travessar la Riera de Marmellar, per arribar a la Torre, visitar la torre, aquell que va volguer fer-ho, menjar un mos per gafar forces, per despres del entrapa, visitar la balma de sota el Castellot, i un cop vista fer la baixada cap la zona prop de les Casetas de la Gomila per pasar per davant d'aquestes cases, agafar la baixada de 16%, fins el trencall de l'esquerra, cap a la Masia la Torreta, i Sant Sadurni de Castellvi, per pasar al costat de la pedrera abandonada, i el caminet sobre Cases Noves de la Riera, per al cap de poc arribar a la zona hon haviem deixat els cotxes, els companys força contens de la caminada, que ha sigut de l'agradó de tots, la llastima que avui la boira ens a fet la guitza, i no ens ha deixat veura les espectaculars vistas dels dos Penedes i de la Mediterrania, que es veuen desde el Castellot, pro aquests pot ser una altre rao per repetir aquesta caminada.

Sigui com vulgui una mes al calaix.
Замок

Castellot.

Als voltants del segle X, entre els comptats carolingis i els espais islàmics d’Al-Andalus se situava una àmplia franja de frontera, una terra desorganitzada, insegura i pràcticament buida que incloïa el Penedès. Per fer front a aquesta situació es van construir castells -193 a tota la franja catalana- que defensaven militarment el territori. Estaven situats en llocs de difícil accés, dalt de pics o de penyes per un bon control visual de la zona. L’imperi carolingi va construir a les seves fronteres unes entitats geogràfiques i militars que s’han anomenat marques. La toponímia ha deixat traces d’aquest fet a Castellví de la Marca, antigament Castellvell de la Marca. Del poble vell en resten escassos vestigis. Castellvell estava situat sota el castell conegut com el Castellot. El Castellot és un dels miradors més esplèndids del Penedès, dalt d’un penya-segat de 469 metres. El Castellot s’esmenta per primera vegada l’any 977 en ocasió d’una venda que feu el comte Borrell de Barcelona. Aquest castell defensava els límits occidentals de la comarca, i va ser el centre -juntament amb el de Castellvell de Rosanes- d’un dels llinatges feudals més importants de la marca del Penedès, els Castellvell, els quals van adquirir la propietat vers l’any 1023. La torre mestra circular tenia interiorment un diàmetre de 220 cm a la planta baixa, amb unes parets de 165 cm de gruix. L’alçada era d’uns 10 m, i tal com succeeix a la majoria de les torres s’hi entrava -a mitjana alçària- per una escala de fusta, que en cas de perill, podia ser retirada. Adossada a la torre hi ha les restes d’una dependència, i d’una cisterna, probablement utilitzada pel castlà, la seva família, alguns servents i alguns soldats, que eren els qui hi vivien permanentment. Els Castellvell era una família poderosa que tenia molts altres castells i propietats i no venien a residir-hi molt a sovint. La posició del Castellot és privilegiada, des d’allà es poden divisar els següents edificis militars: al nord, el castell de Font-rubí i el de Foix; al nord-est, la Granada i Subirats; a l’est, Olèrdola; al sud-est, Castellet; al sud, Banyeres, Lletger i Santa Oliva; i a l’oest, la torre de Can Pascol i el Montmell. De dia la comunicació es feia a través de senyals de fum, de miralls, o fent onejar draps, i de nit, fent senyals de foc. Arran de cingle i prop de la torre hi ha les restes de l’església romànica de sant Miquel que era la capella del castell. L’església també tenia les advocacions de sant Pere i de santa Maria. Hi residia un prevere que havia de celebrar diàriament missa (1293). A l’altar de santa Maria els dissabtes, el de Sant Miquel els dimarts, i al de sant Pere els altres dies. El Castellot i les seves dependencies es van abandonar el segle XIII.
джерело

Font i cucó d'aigua.

Es tracta d’una font a la que possiblement es va ampliar la seva boca fins a formar un conducte de 4,50m de longitud per 1,50 d’alçada. Al seu interior trobem un petit basalt d’aigua. En èpoques de pluja aboca aigua a l’exterior i actua com una petita surgència.
Печери

La balma del Castellot

Building of interest

Masia la Torreta.

La Torreta de Castellví és una torre de Castellví de la Marca (Alt Penedès) declarada bé cultural d'interès nacional. La Torre de la Torreta està situada a ponent del terme de Castellví, adossada a la masia del mateix nom. És una torre de planta circular, construïda amb pedra d'aparell petit i irregular. Es troba adossada a la masia, i té entrada per la planta superior d'aquesta.[1] La torre de la Torreta és una de les torres de defensa d'origen medieval bastides al voltant del castell de Castellví, juntament amb la torre de Can Paqual, Estalella o el Castell de les Pujades.[1] Referències

Коментарі

    You can or this trail