pepbad

Координати 887

Uploaded 20 липня 2019

-
-
3 m
-2 m
0
19
38
75,18 nm

Переглянуто 44 раз(и), завантажено 1 раз(и)

біля Sant Carles de la Ràpita, Catalunya (España)

16 i 17 de juliol de 2019

Aquest estiu ens vam plantejar el repte, amb l’amic Xarli de fer la circumval·lació del delta, en un perfecte cocktail de navegació a vela i d’un entorn que ens estimem especialment.

A bord del Seawolf, el seu petit veler, salpem de la Ràpita el passat 16 de juliol, rumb a la Marina de Sant Jordi, donant la volta a tot el perímetre del delta de l’Ebre, passant pel Cap de Tortosa, on un far flotant marca el punt on estava situat el vell Far de Buda, i que ens dóna una idea de com el delta està patint una forta regressió.

Sortim amb l’impuls del petit però valent Toshiva, deixant el port de la Ràpita per la popa, en mig d’una calma absoluta, amb el teló de fons del Montsià, i l’alba ens troba doblant la Punta de la Banya, a l’alçada del Xip-Xap. El vol de mil ocells precedeix el moment màgic de la sortida del sol que tenyeix les aigües de tons rogencs amb mil matisos lilosos.

Una suau brisa de migjorn ens dóna la benvinguda a mar obert. Amunt la major, despleguem el gènova i comencem a remuntar la Corballera a uns cinc nusos… el matí promet.
Deixem a babor el Far de la Banya i remuntem amb vent portant fins a les Salines… i fins aquí.
Novament l’encalmada ens atrapa i ens deixa clavats davant del Trabucador, a les Salines. No n’hi ha d’altra, hem de tirar ma del foraborda. I en mig d’una mar de plom i bressolats per una potent mar de fons anem guanyant milles cap al Cap de Tortosa. Entre rialles, converses, silencis i alguna cervesa, la mirada es paseja per ponent resseguint els Eucaliptus, el Serrallo, La gola de Migjorn, l’Illa de Buda…
Ens animem a seguir rumb nord-est, per visitar l’actual far del Cap de Tortosa. Un gran far flotant situat al mateix punt on es trobaba l’antic Far de Buda. Construït l’any 1864 a l’illa de Buda, a la seva época va ser una de les construccions metàl·liques més altes del món, amb més de 50 m. Incendiat durant la guerra civil i finalment vençut per la regressió del delta, el 1961. A la vora de l’estructura flotant de l’actualitat, que vist de lluny ens recorda a una petita torre Eiffel, ens sorprén veure la quantitat de delta que la regressió i la manca de sediment ha fet desaparèixer, més de 4 Km ens separen de l’actual linia de costa. En tant sols 80 anys…
Canviem el rumb i entrem al que ens sembla enorme golf de Sant Jordi, enfilant les muntanyes de Vandellós.
Anem deixant per l’aleta de babor la Marquesa, la Punta i la Farola del Fangar, i comencem a entreveure l’Ampolla, l’Ametlla, la serra del Boix amb la incofusible senya del Morral de Cabrafeixet…
Aviat solquem les aigües de les tonyineres de l’Ametlla de Mar. Una gran extensió de gàbies flotants dedicades a l’estabulació de tonyines. Milers de gavians esperen pacients, vora les gàvies, el moment d’alimentar-les per mirar de prendre’ls el mos.

La costa ja es comença a dibuixar clarament davant nostre: Calafat, la nuclear… i el Castell de Sant Jordi, que ens marca l’entrada al port de la Marina de Sant Jordi. La transparència de l’aigua ens sorprén a la mateixa bocana. Veiem clarament les roques del fons tot i haver prou calat per permetre l’entrada de grans vaixells esportius. Les instal·lacions, bastant noves i la tranqui·litat del lloc el fan un racó absolutament recomanable per recalar.

Després d’un dia sencer de navegació sota un sol de justicia, correm per refrescar-nos a la platja de Sant Jordi, a pocs metres del port. D’aigües cristal·lines i poc massificada, una delícia.

Un sopar “de bandera” al restauranet del club nàutic i una passejadeta fins al nostre veler per passar el que promet ser una nit apacible.
Finalment, en lloc d’apacible ha esta una maleïda nit del lloro inoblidable, amenitzada per un exercit de mosquits que ens han cosit a fiblades, i per un petit front de tempesta que ha passat per sobre nostre cap a la matinada i que ha fet endarrerir la notra partida.

Finalment, sobre les set del matí i després dun cafè necessari emprenem la singladura de retorn. Novament la calma ens porta de la ma per solcar novament tot el golf de Sant Jordi, proa al Galatxo, l’actual desembocadura de l’Ebre. Aquesta vegada deixem molt per babor el far del Cap de Tortosa, tallant moltes hores de navegació, sempre a una distància prudent de la costa. A l’alçada de l’Illa de Buda ens sorprén veure un petit veler embarrancat a la platja. Potser degut a una errada o al petit temporal de la nit passada…
Guanyem milles cap al sud-oest resseguint el Serrallo i els Eucaliptus i finalment una suau brisa de migjorn comença a aixecar-se. Les previsions de la meteo, ens l’anunciaven cap a les tres de la tarda, però s’ha adelantat, i ens permet ormejar les veles i anar cenyint cap a les salines.
La brisa passa a ser un vent moderat i ens obliga a fer unes virades per guanyar metres i passar en cenyida, cada cop més forçada, pel Far de la Banya.
El vent puja d’intesitat per moments, i comencem a navegar al llarg remuntant la Corballera, surfejant les cada cop més potents onades que ens entren per l’aleta. Doblem la Punta de la Banya i enfilem cap a port. A la mateixa bocana i mentre pleguem les veles, la migjornada passa a ser considerable amb ratxes potents… Els de la meteo han encertat la previsió, però ha arribat abans d'hora!

Una bonica experiència de navegació amb tot tipus de sensacions, de la calma més absoluta a l’adrenalina a flor de pell. La descoberta del nostre estimat delta des d’un altre punt de vista.

Salut i bon vent!!

View more external

Коментарі

    You can or this trail