Скачати

Довжина

61,71 km

Набрана висота

2 368 m

Складність

Складно

вниз

2 368 m

Max elevation

911 m

Trailrank

48

Min elevation

384 m

Trail type

Loop

Час

8 годин 34 хвилин

Координати

7476

Uploaded

7 лютого 2021 р.

Recorded

лютого 2021
Be the first to clap
Share
-
-
911 m
384 m
61,71 km

Переглянуто 358 раз(и), завантажено 31 раз(и)

біля Olot, Catalunya (España)

Ruta llarga, dura, maca i amb corriols variats i divertits per la nostra estimada Alta Garrotxa.

Comencem l'excursió pujant el mític i dur Joncars. Sort que poc després de la casa deixem la pista, evitant la part més dura de l'ascens al coll de Passa-serres, i comencem els primers corriols de la jornada en lleuger ascens cap el coll de Barcadura. Mentre creuem els prats tenim unes vistes privilegiades de la vall de Bianya, d'en Bas i la serralada Transversal. De mica en mica el corriol es torna un pèl més tècnic, sobretot a l'entrar al bosc. Un cop en sortim torna a ser més rodador fins coronar el coll de Barcadura.

Deixem la pista que baixa i agafem un corriol a mà esquerra que ens duu al coll de l'Erola i cap a Llongarriu. Abans era tot corriol i força tècnic. Ara és gairebé tot pista de desemboscar. Una pena.

Arribats a Llongarriu, voregem la casa, passem per davant l'església de la M.D. dels Àngels i iniciem un corriol de baixada molt ràpid, fàcil i divertit que ens duu a l'Hostal de la Vall del Bac. Tot i que abans d'arribar-hi girem a la dreta i comencem a remuntar pel camí d'Itinerànnia però en direcció al coll de les Barqueres. Per arribar-hi rodarem per una pista que acabarà sent corriol. Després torna a ser pista just abans del coll esmentat.

Creuem la pista principal de Castellar de la Muntanya i fem un petit corriol de baixada un pèl més tècnic que ens durà cap al collet de Colldecarrera. Creuem la carretera i ascendim pel corriol preciós de St Isidre, el qual ens farà suar per arribar a coll Reverter, ja que és tècnic i té alguna rampa dura. Té morbo.

A l'esmentat coll fem una pausa i després de fer-la petar i menjar una mica baixem cap a Can Biel per un corriol bastant ràpid que és paral·lel al GR1. Tan sols comparteixen recorregut a l'inici, uns 5m. Aquest corriol només té un petit tram a peu al creuar la llera del torrent i un altre tros petit degut a una esllavissada, la qual a peu es passa perfectament. El principal problema és que és curt i s'acaba la diversió, ja que llavors hem de continuar per la pista fins el Molí de la Coromina.

I comencem el corriol de Bodelquer. Una preciositat que en algun lloc passa arran de marge. Feu atenció!!!! És un corriol que s'adhereix al Talló, mentre a sota discorre la riera d'Oix i a l'altra banda s'alça el Montmajor. És un paisatge majestuós. Majoritàriament és en ascens, tot i que té algun petit tram de baixada i alguna zona més planera. Hi sol haver força pedra solta que en dificulta el pas. Però tot depèn de l'estat de conservació. Actualment està molt bé! També s'han de creuar dues tarteres que si estan bé es poden fer sobre la bici. I cap a la part final hi ha un petit ascens que s'ha de fer a peu, res de l'altre món, un parell de minuts i sant tornem-hi. Finalment arribem al Seguer de Pera, on acaba el corriol i ascendim per la pista que ens dura en un ascens força fàcil fins al coll de Sagordi.

Seguim la pista que baixa i en un revolt agafem un camí de vaques, zona on podem trobar fàcilment fang, que ens durà fins a la font del Cordonet, just a la carretera de coll de Pera. Seguim la carretera direcció Beget durant uns 100m i al revolt mateix fem un recte per continuar per la pista del Molí Surroca. Baixem per la pista fins arribar al cadenat del Molí i aquí girem a la dreta per una pista més salvatge que ens durà gairebé fins a Bolassell. És una pista freqüentada per vaques, amb pedres, fang però que es fa força bé. Una mica deixada. Hi ha un punt on s'ha de creuar a peu el torrent. La resta bé. Actualment hi ha força arbres caiguts pel mig, però tot i així es pot passar sense cap mena de problema.

Arribats un altre cop a la carretera del coll de Pera, seguim baixant direcció Beget i de seguida la tornem a deixar per creuar pel Pont de Bolassell. Aquí comencem l'ascens pel GR83 que ens durà al coll de Salomó. L'ascens és pràcticament tot per corriol. I es pot fer tot a cavall, sols cal força i tècnica. Primer pugem per una pista cap a la casa de Bolassell, on trobem la pista principal, la qual seguim per uns centenars de metres i en un revolt la deixem per un corriol que surt davant nostre tot seguint les marques del GR. Aquest corriol ens condueix al torrent de Salomó, el qual haurem de seguir per la seva llera uns quants metres fins a entreveure una portellera a l'altre costat.

A partir d'aquí, és un ascens bastant moderat, amb algun punt tècnic, per un corriol molt maco que ens durà a la casa de Salomó, on ens trobem la pista que mena a coll de Bucs. La seguim una estoneta i per un moment deixem de banda les marques del GR, ja que puja pel dret i nosaltres anem a fer marrada per encarar-lo millor i així poder-lo fer a cavall. Ara si que tocarà apretar les dents. Si es vol fer a cavall s'haurà de patir i saber buscar la millor traçada per fer l'ascens més fàcil possible i anar a buscar el GR un altre cop. Llavors sols cal seguir-lo fins al coll de Salomó. Aquest últim tram és el més exigent.

Des del coll de Salomó podem gaudir d'unes bones vistes. Després d'haver recuperat forces, obrim i tanquem el filat i seguim per la carretera cap al coll de Pera on arribem en breu. Arribats a coll de Pera, deixem la carretera i baixem per la pista de Pera com si anéssim cap a Costejà, però pocs metres després d'haver iniciat el descens, ens desviem a la dreta per començar un corriol bastant llarg de baixada, el qual és força ràpid amb punts tècnics puntuals, algun de difícil i algun peu a terra. Això si, després de creuar el torrent, és molt ràpid i divertit. I recordeu tancar tots els filats, ja que és terreny de pastures i les vaques ronden la contrada. I sobretot, respecteu-les!!!!! És casa seva!!!!

Aquest corriol doncs, baixa de Pera per la Solana del Castell a la pista d'Oix-Toralles. Ara rodem més relaxadament cap a Oix i comencem a pujar per la carretera cap al coll de Camporiol, però evidentment, no hi arribarem per carretera. Ben aviat trobem un trencant a mà esquerra i seguim les marques d'Itinerànnia (IT), les quals ens duran a l'inici del nostre corriol, que fa una mica més de volta que el d'IT, però que és 100% ciclable. L'últim tram tornen a coincidir. I així arribem a l'esmentat coll. Fem 10m de carretera i prenem un corriol a mà esquerra, molt ràpid i divertit que ens evita un bon tram de carretera. Ja tornem a ser a la carretera d'Oix. Ara reculem uns metres per la carretera, direcció Oix, i de seguida la deixem per un corriol que trobem a l'esquerra. Així doncs, creuem amb precaució la carretera i ascendim pel corriol cap a Oliva Giberta, on trobem la pista que ens durà cap al coll de Rodoreda. Per tant, seguim pujant. La primera part de la pujada és suau, fins arribar a una mena de placeta natural, però a partir d'aquí fins a dalt, serà un patir constant, dur, dur. Es tracta d'una pista salvatge amb força pedra solta, depenent de l'estat pot ser un veritable malson. Si està més o menys bé, patint raonablement es pot fer tot. És una pista molt interessant.

Un cop arribem a coll de Rodoreda encara hem de pujar una mica més, direcció coll de Sapell. Però el patiment haurà valgut la pena, perquè ara toca gaudir de valent, ja que baixarem possiblement pel millor corriol de la jornada. Després de fer una rampa dura ens trobem un cadenat. Deixem la pista, passem pel costat del cadenat i iniciem un corriol molt i molt ràpid que ens duu a la Serra del Totx. I aquí comencem un descens vertiginós i rapidíssim pel Pla del Llop cap a la Vall de Castellar. Curiós el nom, Pla del Llop... i mira que baixa, i com baixa!!!!!! En fi, la primera part és la més pronunciada. Llavors ve una part més suau però molt més ràpida i divertida, amb algun puntet tècnic molt puntual. I amb l'adrenalina a dalt de tot arribem a un prat. Feu atenció aquí perquè hi ha un filat. No us el mengeu. Està ben senyalitzat. Freneu!!!! Entrem en zona de pastures, vaques freqüents. Creuem el prat, superem un petit pujant i tornem a baixar pel corriol fins topar amb la pista, la qual seguim fins a la carretera. La pista pot estar bastant malmesa degut al pas de les vaques, que normalment es troben pasturant tranquil·lament al prat de sota, el qual hem de creuar per arribar a la carretera. Passem els filats i el cadenat i fem un tros petit de carretera. Encara tenim el somriure a la boca. Quin descens!!!!! BESTIAL!!!!!

Però tot lo bo s'acaba. I ara toca encarar l'últim ascens del dia. I precisament no és ni curt ni suau. A l'alçada de la casa Plana Oliva deixem la carretera i prenem la pista de la Badosa. Només de creuar el riu ja es començarà a enfilar. És una ascensió llarga, amb alguna rampa dura, i més ara, a final de ruta! Tot i així és força entretinguda. Després de la Badosa ens desviem a la dreta per anar cap al Puig i Castellar de la Muntanya. Aquest tram intermedi és molt més suau i és òptim per recuperar forces per la part final. Un cop a Castellar de la Muntanya, pugem per una pista una mica perduda d'herba fins a enllaçar amb la pista principal de Castellar i anem a buscar el corriol d'El Vilar-La Bassa. Es tracta d'un corriol molt maco, de pendent moderat, amb zones tècniques que el fan molt interessant. Passa per sobre la casa d'El Vilar i arriba a dalt a La Bassa, on hi ha la pista de La Cau a St Valentí.

A La Bassa girem a la dreta i seguim per la pista que duu a Sant Valentí. Al principi puja suaument, però aviat, es converteix en una mena de corriol que puja en fort pendent i on caldrà donar-ho tot si es vol fer sobre la bici. Quina manera de patir i d'acabar una pujada que no ha parat des que hem creuat el riu!!! Aquest últim tram és infernal!!

Per fi, coronem!!!! La veritat és que és un cim poc agraït. No té res. No té vistes ni és maco. Sols és dur arribar-hi. I a sobre no estàs al cim pròpiament dit, ja que el camí no hi arriba. Si es vol fer el cim de St Valentí us heu d'enfilar marge amunt i caminar un centenar de metres, però tampoc val la pena, perquè el bosc impedeix la vista. Però no tot és dolent. Té una cosa molt bona. Un descens al·lucinant!!!!! La millor manera d'acabar una ruta.

Així doncs, iniciem el descens el qual podem dividir en dos trams. El primer tram transcorre per una pista salvatge de forts pendents i molt ràpida fins arribar a una zona on planeja una mica més. Aquí hi ha les ruïnes de Can Sargantana i iniciem el segon tram, el millor. Ens espera un corriol tècnic a l'inici i molt ràpid al final que ens tornarà a deixar el somriure a la cara. Baixem direcció La Cadamont, però sense arribar-hi ja que l'evitem gràcies a un corriol que ens duu directes a la pista que ens durà al Pla Gibrella i a la carretera de La Canya-St Joan.

I ara si, s'ha acabat. Tornem per carreteres secundàries ben satisfets cap casa.
Точка шляху

Bodelquer

Точка шляху

Coll Sagordi

Точка шляху

Coll Barcadura

Точка шляху

Coll de Camporiol

Точка шляху

Coll de Pera

Точка шляху

Coll de Rodoreda

Точка шляху

Coll de Toralloles

Точка шляху

Coll Salomó

Точка шляху

Collet de Colldecarrera

Точка шляху

Corriol de Can Sargantana

Точка шляху

Corriol Pla del Llop

Точка шляху

Corriol Solana del Castell

Панорама

Joncars

Релігійний об'єкт

Mare de Déu Dels Àngels

Панорама

Pont Del Bolassell

Точка шляху

Sant Valentí

Релігійний об'єкт

Santa Maria de Castellar

Точка шляху

Serra del Totx

Коментарі

    You can or this trail