Moving time  3 годин 25 хвилин

Час  3 годин 42 хвилин

Координати 5437

Uploaded 21 лютого 2020

Recorded лютого 2020

-
-
392 m
98 m
0
10
20
40,13 km

Переглянуто 23 раз(и), завантажено 1 раз(и)

біля Bellvei, Catalunya (España)

Bellvei - Mas Pigot - Castell Penyafort - Bellvei., sortir de Bellvei per c. Del Sol, c, Nort, cami de la Muntanyeta, Gornal, pont de Sain Gobain, cami taberner de l'Arboç, cap els ponts de la riera de Marmellar (antic Pont de Ferro), escola Camp Joliu (cal Gallar), pasar pels ponts de Puigmolto, cami encimentat fins el pont de la Via Augusta, prop de l'ermita de Sant Esteva de las Masucas, a l'esquerra cap les Masucas, un cop a la carretera a la dreta, fins pasar el pont del riu Foix, alli a l'esquerra , seguir els indicadors de Mas Pigot, a nar pujan el cami a cops esfaltat a cops de terra, Mas Pigot quedara a la dreta, pro amunt , anar pujant pel costat de vinyes a la dreta i muntanya a l'esquerra, fins trobar les fites i cartells del Parc del Foix, alla esta una torre d'alta tensio, al costat d'aqueta torre surt un corriol molt xulo que per sobre les rocas porta a una pujada (que anomeno la Paret), hon carreganse la bici al coll es puja a peu, uns 100m, fins trobar el cami que segueix endevant, es pasa pel costat del cim del turo de la Sanabra, i cuan el cami es bifurca a dreta i esquerra, seguir a l'esquerra direcció a la pedrera de l'Unilant, aqui per mi ja era territori desconagut, (dons sempre he anat a la dreta per fer cap al Pic de l'Aguila), cuan ja s'arriba a la baixada que t'acostes a les barreres de la pedrera, uns 60m abans a l'esquerra surt un sender de baixada que conecta mes aball amb el cami de la pedrera i estalvies un bon tros pel cami del costat de la pedrera, pro ull que al agafar aquet sender als pocs metres em vaig trobar un pi caigut que vaig tinguer que sortajar dons barra el pas pel sender, el cami de la pedrera es fa pesat dons deu fer poc que li han escampat terra per les plujas, i costa una mica de traccionar a la pujada, i a la baixada fa que sigui una mica insegur per clavar-se la roda delantera a la terra tova, fins que s'arribaal cami que ja porta al Castell de Penyafor, que aquet ja es de terra forta i es pasa molt be, un cop al castell i despres de les fotos, agafar cami cap a la Rapita, i pel costat del Foix al creuament de la carretera de les Masucas, i en front, agafar el cami a la zona de l'argila, alli vaig seguir les marcas de unes bigues de formigo calvades al terra per sortir al cami dels ponts de Puigmolto, per anar cap a la muntanya de Montanyans, rodejarla, per pesar pel costat del antic rte. Can Marçal, cap a les caves Oriol Rosell (can Casanyes), Masia Papiol, Banyeres , i cap a Bellvei, que ja tenia el mati fet.
I una mes i algun cami en el que no havia pasat mai.
Val la pena.
Перехрестя

Gir a l'esquerra seguin les senyals.

Замок

Castell de Penyafort.

El castell de Penyafort, edificat possiblement el segle XI, era format, en un començament, per una torre i una casa quadra, com també ho eren els castells de Moja (981) i Canyelles (992). Aquests petits castells tenien una funció subsidiària i doble: eren nuclis de protecció per als camperols que colonitzaven les noves zones conquerides als sarraïns i al mateix temps servien d'avançades per a prevenir els atacs al castell d'Olèrdola, construït entre els anys 929 i 930 en un indret molt ben situat estratègicament i que exercia el seu domini sobre unes terres de frontera d'uns 250 km² d'extensió. La política de colonització impulsada pels comtes de Barcelona impulsarà el poblament per colons cristians del territori més gran de la marca. El castell de Penyafort, en un principi, era regit per un castlà nomenat i depenent del senyor d'Olèrdola. Més endavant s'independitzarà, i en el segle XII ja s'esmenta la torre de Penyafort amb el domini dels senyors de Penyafort que hi romandran fins a mitjan segle XIV. Es considera que un dels membres d'aquesta nissaga, nascut el 1185 en aquest indret, va ser sant Raimon de Penyafort, que l'any 1229 predicà la croada contra els musulmans per encàrrec del papa. Bernat de Penyafort, nét de Pere de Penyafort, n'era el senyor l'any 1337. L'any 1356, Arnau de Montoliu, l'últim descendent del llinatge, ven la casa a Pere de Crebeyno. No hi ha informació en els anys successius però se sap que el 1405 era mig derruït. L'any 1586, la Diputació del General de Catalunya pren a Pere i Pau Riu les seves propietats. Quinze anys més tard, Martí Joan d'Espuny d'Argençola, casat amb Agnès Espuny i d'Alemany, el va comprar en subhasta pública, passant a anomenar-se des d'aleshores senyor de Penyafort i de Pacs i el 1602 obtingué l'autorització per bastir-hi una capella dedicada a sant Ramon de Penyafort, santificat l'any anterior pel papa Climent VIII. Martí Joan d'Espuny l'any 1603 va fer donació de la torre i dependències annexes a l'orde dels dominics. Durant la Guerra del Francès, aquest convent va ser saquejat pels francesos. L'any 1836, (Desamortització de Mendizábal), amb el regnat d'Isabel II d'Espanya, es decretà la venda forçosa dels béns eclesiàstics, passant a ser béns de l'Estat per poder ser privatitzats a través de subhastes. L'any 1851, Miquel Puig comprà a l'Estat la propietat del convent. A Miquel Puig el va succeir el seu fill Josep Puig i Llagostera, casat amb Rosa Amat. Quan ell finà l'any 1879, la seva dona residiria al convent. Durant la Guerra Civil Espanyola, l'església fou saquejada i es va habilitar com a presó; els propietaris i masovers seguien vivint al casal residencial. James R. Halloway, l'any 1959, junt amb uns socis, van restaurar les habitacions, per tal d'establir-hi un hotel. L'any 1966 n’era propietari Dimitri Nicholas. L'any 1971, Martín Fainberg i Oliver Johnson el van adquirir per a negocis vinícoles. L'any 2002, l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos va adquirir el convent. El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva, arran de la desamortització dels convents del 1835, els fons provinents del Convent de Sant Ramon de Penyafort, que actualment sumen gairebé 200 edicions.[1] Així mateix, ha registrat i descrit diversos exemples de les marques de propietat que van identificar el convent al llarg de la seva existència.[2]
Building of interest

Caves Oriol Rosell - (can Casanyes)

Коментарі

    You can or this trail