Moving time  одна година 31 хвилин

Час  2 годин 2 хвилин

Координати 3890

Uploaded 9 вересня 2018

Recorded вересня 2018

-
-
641 m
149 m
0
7,6
15
30,45 km

Переглянуто 444 раз(и), завантажено 30 раз(и)

біля Sant Celoni, Catalunya (España)

> Català:
Entretinguda ruta per a 4x4 i SUV's pel Parc Natural del Corredor. Pràcticament tot el recorregut és per pistes amples amb algun tram desfet per les pluges amb solcs considerables que tindrem que superar amb compte si no portem un vehicle gaire alt.
Visitarem el Dolmen de Pedra Gentil, construcció megalítica de fa uns 4000 anys que guarda llegendes de bruixes i aquelarres.
Farem parada i fonda en el Santuari del Corredor que disposa de servei de restaurant i cafeteria en un bonic entorn.
Una mica més endavant passarem per l'Àrea d'Esplai del Corredor. Un bon lloc per si volem passar el dia. Equipat amb taules, serveis i una petita cafeteria. Disposa de pàrquing on deixar el vehicle i d'una zona d'acampada.
Continuem la ruta i deixarem el cotxe una estona en el pàrquing habilitat per fer una curta caminada i veure la Torrassa del Moro i el seu mirador.
La ruta finalitza en la rotonda on conflueixen la C-35, l'AP-7 i la BV-5105, en el terme de Santa Agnès de Malanyanès, molt a prop del Centre Comercial La Roca Village per si volem fer un tomb o prendre alguna cosa.
Ruta feta amb un Land Rover Discovery Td5.
Espero us agradi :-)
Salut i aventures en 4x4!
> Castellano:
Entretenida ruta para 4x4 y SUV's por el Parc Natural del Corredor. Prácticamente todo el recorrido es por pistas anchas con algún tramo deshecho por las lluvias con surcos considerables que tendremos que superar con cuidado si no llevamos un vehículo muy alto.
Visitaremos el Dolmen de Piedra Gentil, construcción megalítica de hace unos 4000 años que guarda leyendas ancestrales de brujas y aquelarres.
Haremos parada y fonda en el Santuari del Corredor que dispone de servicio de restaurante y cafetería en un bonito entorno.
Algo más adelante pasaremos por el Àrea d'Esplai del Corredor. Un buen lugar por si queremos pasar el día. Equipado con mesas, servicios y una pequeña cafetería. Dispone de parking donde dejar el vehículo y una zona de acampada.
Continuamos la ruta y dejaremos el coche un rato en el parking habilitado para hacer una corta caminata de 300 m. para visitar la Torrassa del Moro y su mirador...
La ruta finaliza en la rotonda donde confluyen la C-35, la AP-7 y la BV-5105, en el término de Santa Agnès de Malanyanès, muy cerca del Centro Comercial La Roca Village por si queremos dar una vuelta o tomar algo.
Ruta hecha con un Land Rover Discovery Td5.
Espero os guste :-)
Salud y aventuras en 4x4!
Перехрестя

Inici ruta. Rotonda en la sortida Sant Celoni de l'AP-7 (151 m)

Agafarem la primera sortida per la Carretera C-61, que va de Sant Celoni a Vallgorguina i Arenys de Mar
Перехрестя

Cruïlla. Sortim de la C-61 per la dreta, deixem l'asfalt (389 m)

Creuarem la Riera de Vallgorguina pel Pont de Can Pradell i seguirem pel Camí de Can Pradell de la Serra, direcció al Dolmen de Pedra Gentil i el Santuari del Corredor
Міст

Pont de Can Pradell sobre la Riera de Vallgorguina (390 m)

Aquí comença la pista de sorra. Estem en el Camí de Can Pradell de la Serra al Santuari del Corredor
стоянка

Aparcament per a visitar el Dolmen de Pedra Gentil (479 m)

Hi ha una curteta pujada a peu fins el Dolmen
Інформація

Informació d'interés del Dolmen de Pedra Gentil o de Vallgorguina (489 m)

Informació: "La Pedra Gentil és una estructura megalítica del municipi de Vallgorguina, al Vallès Oriental. El dolmen d'uns 4.000 anys, és un sepulcre dels anomenats de cambra simple.[1] Tradicionalment sempre s'havia dit que era un lloc de reunió de les bruixes i actualment, a la nit de Sant Joan s'hi celebren sàbats populars. La pedra superior està trencada i algunes de les 7 que fan de suport han estat re-ubicades i amb afegits per mantenir l'alçada original. Es desconeix l'aspecte original, si bé està documentat que va ser restaurada en 1885 pel propietari de la finca on es troba, en Josep Pradell. Ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor i molt a prop de les runes de l'església de Santa Eulàlia de Tapioles, per arribar-hi, cal accedir per l'entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 km. d'aquesta vila. Els pescadors del Maresme antigament deien que quant sobre les muntanyes on es troba el dolmen s'hi feien grans núvols, volia dir que tindrien mala mar. Per això hi havia vegades que no sortien." Font: WikipèdiA
Archaeological site

Vista del Dolmen (492 m)

Archaeological site

Vista del Dolmen de l'altre costat (496 m)

дерево

Creuem boscos plens d'Alzinas Sureras (577 m)

фото

Masia el Trull (681 m)

Сакральна архітектура

Santuari del Corredor (826 m)

> Informació: "El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor, a 633,5 msnm,[1] dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i fou bastit a finals del segle xvi. És un centre de devoció a la comarca i té una gran tradició l'aplec de dilluns de Pasqua, tant per a la comarca del Vallès com del Maresme. Té uns goigs dedicats per a cantar-li a Mare de Déu: "Cantarem Verge lloada, vostres goigs amb gran amor. Siau la nostra advocada, patrona del Corredor...".[2] El santuari depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far.[3] El santuari es troba adossat a una casa de masovers. Tot el conjunt es troba envoltat per una paret que els protegeix.[3] La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues petites capelles laterals al creuer. En un petit cambril, cambra elevada i accessible situada al darrere de l'altar, s'hi venera la Mare de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule major, obra cinccentista. El campanar és una torre quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles als angles. El presbiteri queda tancat per una reixa de ferro forjat, de l'estil del temple; a l'interior hi ha un retaule d'estil plateresc, del segle xviii, el qual fou salvat de les destrosses l'any 1936.[3] Té un campanar de torre amb planta quadrada, fet amb pedra granítica, que sobresurt de la coberta de la nau. Al segon pis, on hi ha instal·lades les campanes, s'hi obren les finestres d'arc de mig punt i allargades. El cos de coronament conserva un grup de mènsules força interessants i un grup de merlets de forma escalonada.[3] A l'exterior de l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada. A la façana lateral hi ha l'accés a l'església i a l'habitatge. Aquest té un pas que el comunica amb el temple.[3] L'origen del santuari seria una capella que cap al 1530 va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest mateix seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936." Font: WikipèdiA
Picnic

Àrea d'Esplai del Corredor (729 m)

стоянка

Pàrquing de Can Bosc. Inici de rutes a peu (651 m)

Інформація

Proposta de ruta a peu: 'Dolmen de Ca l'Arenes' (651 m)

> Un apunt: Per arribar al Dolmen de Ca l'Arenes hem de caminar uns 9,5 Kms. d'anada des d'aquest punt. Donat que aquesta ruta passa pel Santuari del Corredor, contempleu fer-la des d'aquest altre punt, pel que ja hem passat, estalviant uns 5 Kms. d'anada.
стоянка

Pàrquing de Can Bosc i LR Discovery Td5 (652 m)

фото

Can Bosc i a la dreta base d'helicòpters dels Bombers (652 m)

Сакральна архітектура

Sant Andreu del Far (621 m)

Al costat trobareu un restaurant i aparcament
Перехрестя

Cruïlla Carretera B-510, Km. 8,1

Agafem a l'esquerra la pista que porta a la Torrassa (indicat en el cartell de la foto)
стоянка

Pàrquing per a visitar a peu la Torrassa del Moro (603 m)

Una curteta caminada de 300 mts
Інформація

Accés a la Torrassa del Moro (597 m)

> Cartell: "LA TORRASSA HORARI D'OBERTURA Dissabtes, diumenges i festius de 9 a 13 h Disposa de servei de bar"
Building of interest

Torrassa del Moro (602 m)

> Informació: La Torrassa del Moro és una torre de guaita romana de la serra del Corredor a Llinars del Vallès (Vallès Oriental). És un dels monuments arqueològics emblemàtics de les terres vallesanes és la Torrassa del Moro. Està adscrita tradicionalment a l'època romana que s'alça, a 416 m. d'altitud sobre la serra del Corredor. Declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, recentment ha estat objecte d'una restauració promoguda per l'ajuntament de Llinars i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es pot visitat tots els caps de setmana i festius de 9 a 13 hores. Situació Un dels principals atractius de la Torrassa del Moro és el paisatge excepcional que es pot contemplar des del mirador instal·lat a la terrassa que s'ha habilitat a la planta superior. Si el dia és clar, es pot admirar amb nitidesa el mosaic de pobles i ciutats que conformen la plana vallesana disposats a banda i banda de les carreteres i autopistes que ressegueixen sàviament el corredor natural de la depressió prelitoral catalana. Fent anar un xic la imaginació, no és difícil imaginar com devia ser aquests paisatge quan es va erigir a la Torrassa, fa poc més de dos mil anys. Només cal esborrar nuclis urbans i polígons industrials, canviar les autopistes per vies empedrades i retornar als boscos i al rius l'espai que els pertocaria per naturalesa. Els poblats ibers que presidien els turons es trobarien mig abandonats a causa de l'ocupació romana i, la plana, aprofitant les millors terres de conreu, començarien a construir-se les grans vil·les rurals que havien de ser el precedent de masies i nuclis urbans actuals.[1] Descripció Torre rodona de 560 centímetres de diàmetre i uns 12 metres d'alçada. La base és de carreus molt grans, de granit i amb la cara exterior en coixinet; aquest part és d'època romana. A continuació el mur és de carreus de pedra d'una mida més reduïda i de forma més irregular i, per últim, hi ha una tercera part amb pedres més petites, també de granit però d'una tonalitat més ocre i disposades de forma més irregular. Aquestes diferències corresponen a diferents fases constructives.[2] Hi ha diverses obertures. La principal és a ponent, gairebé a nivell del terra. A un nivell intermedi hi ha una altra obertura emmarcada per carreus de granit. A la part superior hi ha 4 obertures, una per banda, emmarcades per maó.[2] Història Torrassa del Moro, Llinars del Vallès, Barcelona La majoria dels historiadors coincideixen a situar la construcció de la Torrassa a l'època de la República Romana. Aquesta adscripció es basa, principalment, en el sistema constructiu emprat a la part inferior del monument, que es caracteritza per la utilització de grans carreus encoixinats bastits amb la tècnica de l'opus quadratum. A Catalunya, aquesta tècnica tan característica de l'arquitectura romana es documenta en diverses construccions de tipus civil com les cisternes de la Neàpolis d'Empúries i de tipus militar com les muralles baix republicanes de la ciutat de Tarraco o de la mateixa Empúries, entre d'altres.[1] La Torrassa, estratègicament ubicada dalt d'una carena, controlava el pas d'aquesta via per les terres del Vallès. Tanmateix, cal posar en relleu que les excavacions arqueològiques efectuades modernament al jaciment no han permès confirmar de forma definitiva aquesta adscripció. Si bé és cert que s'hi ha recuperat materials arqueològics que habitualment apareixen en contextos del segle II aC. (fragments de ceràmica comuna ibèrica, àmfores, dolies i les característiques teules planes), no ha estat en els nivells fundacionals, sinó formant part d'estrats relacionats amb ocupacions posteriors del moment.[1] Les referències documentals d'aquesta torre són gairebé inexistents. Era una torre cilíndrica d'època romana que tenia la funció de vigilància dels pobles indígenes situats al llarg de la carena litoral. Es va reedificar en època medieval i en altres èpoques posteriors.[2] Les filades que coronen la part superior de la Torrassa corresponen a unes obres que s'hi van dur a terme l'any 1906, quan Francesc Teixidó, aleshores propietari de la finca, va decidir convertir la torre en un pavelló de cacera. Amb aquest objectiu va fera afegir dues plantes a l'edificació: la primera per a encabir-hi la cuina i el menjador i la segona per als dormitoris. Aquestes obres van canviar la fesomia del monument però, alhora, van contribuir a garantir-ne la conservació. A mitjan segle XX, no obstant, la Torrassa va restar abandonada fins que, als anys 90, l'Ajuntament de Llinars va procedir a tancar-ne l'accés per evitar actes vandàlics.[1] L'any 2009 l'empresa Àrids García va cedir la propietat de la Torrassa a l'Ajuntament de Llinars del Vallès. D'aquesta manera s'iniciava el procés per a la recuperació definitiva del monument, que es va centrar en l'execució d'un acurat projecte de rehabilitació redactat per l'arquitecte Mateu Aregay amb la col·laboració de l'arqueòleg Lluís Vila. De forma prèvia a les obres, es van dur a terme diversos estudis preliminars com la realització d'un escàner 3D que va permetre obtenir una documentació molt completa del monument i analitzar-se, de forma exhaustiva, l'evolució constructiva i l'estat de conservació.[1] En aquests darrers anys, alguns historiadors han defensat que la Torrassa va ser construïda a principis del segle VIII que formaria part d'una extensa xarxa de torres o fars que haurien estat bastits per l'estat emiral per defensar la frontera occidental dels territoris conquerits per l'Islam. Cal destacar, no obstant, que les campanyes d'excavació fetes tant a l'interior com a l'exterior del monument no han aportat materials arqueològics que es puguin relacionar específicament amb aquest període. L'any 1994 es van localitzar, a l'interior de la torre, algunes sitges d'emmagatzematge que contenien ceràmica alt medieval. També es van documentar diverses estructures, que van ser excavades de forma més exhaustiva l'any 2006, es van identificar amb una possible zona d'hàbitat per a les persones destinades a exercir tasques de control a guaita de la torre entre els segles XIII i XV. És precisament en aquest període que es van redreçar els murs de la torre utilitzant carreus de granit que ja no van respectar la perfecta disposició de les filades d'opus quadratum conservades a la base del monument.[1]" Font: WikipèdiA
panorama

Vistes al Vallès Oriental des d'el mirador de la Torrassa del Moro (609 m)

фото

Les vaques de Can Marti (500 m)

Сакральна архітектура

Sant Esteve del Coll (495 m)

> Informació: "Sant Esteve del Coll és una església de Llinars del Vallès (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció: És un edifici de planta de creu llatina amb nau única, absis poligonal i dues capelles laterals rebaixades respecte a la nau central. Les voltes són de creueria i es tanquen amb claus llises a les naus i esculpides a les capelles. A la façana hi ha una porta quadrada, flanquejada per petites columnes amb capitells i un arquitrau motllurat. L'arquivolta és d'extradós senzill, en forma de cornisa. La torre del campanar està formada per dos cossos, originàriament devia ser d'espadanya.[1] Història: En un document de l'any 1023 apareix "la parròquia de Sant Esteve del mateix Coll". Aquesta depenia de la parròquia de Santa Maria de Cardedeu durant els segles XIV-XV- L'edifici és del segle XVI, és possible que la portada sigui del mestre de cases Joan Font de Vic. Les dues capelles són del segle XVII. El 1685 es va construir la sagristia, que s'amplià l'any 1885. L'any 1986, la Diputació es va encarregar de la restauració i va suprimir la sagristia.[1] Referències: A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Esteve del Coll Modifica l'enllaç a Wikidata ↑ Anar a : 1,0 1,1 «Sant Esteve del Coll». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015]." Font: WikipèdiA
Тунель

Creuem el túnel del TAV (366 m)

фото

Anem per la pista paral.lela a la C-35 (361 m)

Перехрестя

Final de la ruta. Rotonda AP-7, C-35 i BV-5105 (346 m)

Коментарі

    You can or this trail