Moving time  4 годин 17 хвилин

Час  7 годин 27 хвилин

Координати 9757

Uploaded 3 жовтня 2020

Recorded жовтня 2020

-
-
589 m
-46 m
0
25
51
101,59 km

Переглянуто 101 раз(и), завантажено 4 раз(и)

біля Urbanització Feliu, Catalunya (España)

Castelldefels Platja - Gava - Begues - Olesa de Bonesvalls - Avinyó Nou -' l'Arboçar de les Roques - l'Arboçar de Dalt - l'Arboçar de Baix - Cantallops - Olivella - Garraf- Castelldefels Platja
Пункт причалювання

Club Nautic Castelldefels

El Club Nàutic Castelldefels va ser fundat l'any 1966, amb l'objectiu principal de fomentar la pràctica dels esports de vela. Per a això el Club ofereix als seus socis el servei de varada d'embarcacions de vela lleugera (patí, catamarà ...) i diferents espais d'emmagatzematge per a material de windsurf, kitesurf, surf, paddlesurf i kayak. El Club també disposa d'un complet gimnàs amb màquines i material de fitness. Diàriament impartim classes dirigides de Spinning, Ioga, Aero Yoga, AeroPilates, Hipopressius, Pilates, Pump, HIIT, TRX, tonificació. Totes elles estan incloses en qualsevol quota de soci, i obertes a no socis pagant per classe o comprant bons trimestrals. Disposem de Parking, Barbacoa, Sales d'Oci amb TV i zona Menjador, Solàrium, Terrasses i Jardins de lliure ús per a socis.
Точка шляху

Plaça de l'Ancla

El 1976, el llavors alcalde de Castelldefels, el senyor José Barberán Albiac, va inaugurar la Plaça de l'Àncora situada a la platja de Castelldefels, en passeig marítim on conflueix amb l'avinguda de la platja. A la fotografia es pot veure el moment de l'acte al costat d'altres personalitats de l'època, entre ells, l'Alferes "Tinent" de navili, senyor Lorenzo Lleó Arroyo, mecenes de l'acte ja que va ser ell qui dono l'àncora. Amb la remodelació de la plaça, l'àncora va caminar perduda durant un temps i hi ha qui afirma que la que ocupa en l'actualitat el centre de la plaça, no és l'original que es va col·locar el 1976. Després de tenir una conversa amb l'única persona que podia resoldre el misteri, puc afirmar que, tot i ser cert que durant un temps una "mà negra", per raons que només poden encoratjar la confabulació, va fer que l'àncora es mantingués oculta en un magatzem, i el fet que el 1976 tingués una actitud més altiva a l'estar recolzada sobre una gran roca i, en l'actualitat, després de la reforma de la plaça, es mostrés vençuda sobre un llit de còdols, puguin fer pensar una altra cosa. L'àncora que ocupa avui dia el centre de la plaça és l'autèntica i original donada en 1976 pel Sr. Lleó.
Точка шляху

Plaça de les Palmeres

Singular espai arquitectònic enmig del passeig de la platja de Castelldefels, on una trama en forma de retícula de palmeres (Washingtonies filiferes) emmarquen un curiós espai escènic.
Точка шляху

Monumento de la Vela ( Gavá Mar)

Точка шляху

C-234 Begues

Точка шляху

BV-2041 Begues

Точка шляху

Cal Ros

Masia del s. XIX ubicada enlairada entre les planes de la Rectoria i de l'Alzina. Actualment envoltada d'una pineda de pi blanc amb garric a la part alta i amb sotabosc madur d'alzinar a l'obaga que baixa a l'Alzina. 
Перехрестя

el Sotarro

Гірський перевал

Coll de la Creu d'Ardenya

La Creu d'Ardenya és una obra del municipi de Begues (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una creu de ferro encastada en un peu de pedra. La creu presenta el braços tubulars, essent el vertical notablement llarg, encastant-se directament damunt la base de suport. En el braç horitzontal consta gravada la data i, en el tram superior del braç vertical hi ha un dibuix que recorda el peix eucarístic amb una petita creu a la boca. La base és un prisma octogonal més ample per la part inferior que per la superior. Actualment mostra una rajoleta que commemora l'acte de condicionament de la creu: 28 de gener de 2001. Cap als anys 60 del 1900 la creu va ser arrencada de la base de pedra que la sostenia, desapareixent la meitat d'aquesta base. Aleshores la creu es va clavar directament a terra un metre més enllà de la base original. El 28 de gener de 2001 es va celebrar l'acte de condicionament de la creu, conjuntament amb l'entitat d'Amics de Vallirana. En aquest acte es va reconstruir la base de pedra malmesa i es va col·locar una rajola en commemoració d'aquell moment.
Точка шляху

Central Eléctrica Punto Sur / Pla de Basses Roses

Вершина

Puig Saiada

El Puig Saiada és una muntanya de 620 metres que es troba entre els municipis d'Olesa de Bonesvalls, a la comarca de l'Alt Penedès i de Begues, a la comarca del Baix Llobregat.
Точка шляху

Pla de Montau

Дерево

Bosc de Montau

Перехрестя

Foto

Гірський перевал

Coll Correscal

Вершина

Roca Reposadora

La Roca Reposadora és una muntanya de 357 metres que es troba al municipi d'Olesa de Bonesvalls, a la comarca de l'Alt Penedès.
Точка шляху

Olesa de Bonesvalls

Olesa de Bonesvalls és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès. Limita amb les comarques del Garraf i amb el Baix Llobregat. Està situat en ple massís del Garraf, entre el puig Bernat (606 m) i el Montau (653 m), a l'est, i el coll d'Esteles i la serra de Riés i l'inici de la depressió del Penedès, a l'oest. El terreny és molt accidentat. El terme de 30,8 km quadrats és drenat per la riera d'Oleseta (que es forma a la creu d'Ordal dins el terme de Vallirana) i per la de Begues, que s'uneixen a l'Hospital i aflueixen, a través de la riera de Ribes, a la Mediterrània. El poble es va començar a formar al segle X a ponent del castell de termenat de Cervelló, una fortalesa encarregada de defensar el camí de l'Ordal. Una d'aquestes cases rebia el nom d'Osevesa, que, podria ser l'origen del topònim d'Olesa. Arran de la consagració de l'església de Sant Esteve de Cervelló, Olesa apareix citada amb freqüència durant el segle XIII. En aquestes citacions s'esmenta l'església de Sant Joan d'Olesa envoltada d'un petit nucli de cases. L'any 1262, Guillem de Cervelló cita en el seu testament la voluntat de construir un hospital al terme d'Olesa de Begues, al costat del camí ral. Va escollir Olesa per les condicions ideals i saludables del lloc. Envoltat de muntanyes, poca humitat.... Per aquesta raó se li donà el nom de Hospitalis de Bonis Valius (de les bones valls) A mitjans del segle XIV es va enllestir la nau de l'hospital, la torre i la muralla. L'Hospital encara es conserva avui dia. Aquest hospital atenia i curava els pobres, els pelegrins i viatgers. La situació estratègica d'Olesa com a lloc de pas també tingué la seva importància en èpoques de conflictes. Així l'Hospital va servir d'emplaçament clau per les forces de la Generalitat per assetjar el castell d'Eramprunyà, durant la guerra contra Joan II, entre 1462 i 1472. La immigració occitana del segle XVI i XVII va fer créixer el nombre d'habitants d'Olesa, com a molts altres indrets de Catalunya. Els cognoms occitans que apareixen en els documents sacramentals així ho demostren. En els segles posteriors el poble es veu afectat per diverses epidèmies, guerres i plagues. No obstant això la població es manté. Quan, al segle xix, es va construir la carretera del Port de l'Ordal que uneix Vilafranca amb Barcelona, Olesa deixà de ser lloc de pas obligat. El camí ral quedà obsolet i l'hospital va perdre interès. Olesa seguia sent un petit emplaçament rural i, al segle xix, Madoz la descriu en el seu Diccionari com a productora de blat, vi, llegums i fruiters. L'extensió de vinyes ocupà durant aquesta època gran quantitat d'hectàrees ocupades per antics alzinars i garrigues fins a l'aparició de la fil·loxera. Als anys 60 es van començar a construir les actuals urbanitzacions que no han parat de créixer.
Руїни

Antic forn de Cal Aries

El forn es troba al camí que des del nucli d'Olesa porta al pont de l'Arcada seguint el camí al costat de la riera d'Olesa. El forn queda a la banda esquerra del camí en aquesta direcció. És de construcció moderna, de l'any 1954, però utilitzant tecnologia antiga. És una estructura troncopiramidal de pedra amb la boca del forn formant una volta de canó amb porta d'arc de mig punt de pedra amb les dovelles posades a plec de llibre. A través d'aquesta volta s'entra a la cambra de combustió que queda a l'aire lliure degut al sistema de fabricació de la calç i que està revestida amb pedra de Begues, quedant una superfície vidriada verda fruit de la temperatura de la combustió. Observacions:  Aquest forn també es coneix com forn del Ràfols, ja que el va utilitzar aquest. Aquest forn va ser l'últim construït al terme, el 30 d'agost de 1954, tal i com queda constància a la inscripció de la llinda de la porta del forn, per tant és el més modern. La indústria mineral ha estat i encara és un sector molt dinàmic a l'economia olesana, ocasionada pel terreny calcari que ha provocat que des d'antic es produís calç. Al segle XVI s'esmenten el forn de calç de n'Aragó, el d'en Figueres, el del Pèlag, aquest últim encara existia el 1783. La calç s'utilitza molt al poble en aquesta època, possiblement com a preventiu sanitari contra les epidèmies i altres malalties contagioses; així com en la construcció i també es venia per fer carbur de calç per a enllumenat. La cuita de calç feta tradicionalment amb el següent procés: s'envoltava la vorera del cul de l'olla amb pedres calcàries no fogueres, es feia una paret de 50cm de gruix que a mida que pujava s'estrenyia el cèrcol fins formar una volta parabòlica que tanca a uns 3,5 o 4 m d'alçada. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i al final es carregava la volta amb pedres més petites i s'acabava d'omplir el forn amb reble formant un caramull d'un metre d'alçada al centre i que es cobria amb un capell d'enfangada de calç espessa. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primer dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. La cuita durava uns onze dies, i es cremaven entre 30-40 kg de llenya.
Точка шляху

Pou d'Olivella

Точка шляху

Camí de Vallirana a Olesa de Bonesvalls

Вершина

Turó de l'Oró

El Turó de l'Oró és una muntanya de 575 metres que es troba entre els municipis d'Olesa de Bonesvalls i de Subirats, a la comarca de l'Alt Penedès.
Точка шляху

Planes d'en Revetlla / Avenc del Mal Pas

Точка шляху

La Casa Llarga

Точка шляху

Pla de Can Revetlla

Фотографія

Fondo dels Vidriers

Лісовий будиночок

Barraca de Pedra Seca de Cal Reveixí

Точка шляху

Muntanya dels Vidriers-Fondo Vidriers

Точка шляху

La Muntanya del Rovira

Точка шляху

BV-2428

Точка шляху

Sant Pau d'Ordal

Poble (243 m alt.) i cap del municipi de (Alt Penedès), situat a l’esquerra de la carretera de Barcelona a Tarragona, al peu del massís d’Ordal, on s’ha format, dins la seva antiga demarcació, la nova parròquia de Sant Esteve d’Ordal. La seva església existia ja el 1059 i depenia dels senyors del castell de Subirats, que el 1095 la cediren al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Des d’aquest moment formà una quadra que fou de domini de Sant Sebastià dels Gorgs, i més tard, de Montserrat, fins que al principi del segle actual es fusionà amb el terme de Subirats, del qual ja depenia originàriament.
Релігійний об'єкт

Parroquia de Sant Pau d'Ordal

Església amb vestigis romànics, com la base del campanar i el frontis, molt modificada després del 1939 per reparar les destruccions que sofrí en la guerra civil. Consta de tres naus, la central capçada per un absis semicircular que aixopluga un presbiteri fondo; té sis trams coberts per una volta de canó sobre quatre arcs torals de mig punt; les laterals, per tenir els trams separats per murs on hi ha obertes arcades de mig punt per on es comuniquen queden coberts per una volta de canó cadascun d'ells. Les naus estan separades per arcs formers de mig punt que descansen en sengles pilars quadrats, aixamfranats des d'un quart d'alçada. Una senzilla imposta recorre la base de la volta de la nau i, per cada arc toral, hi ha una pilastra d'escàs relleu que baixa fins al terra. A la capçalera de les naus laterals hi ha unes capelles rectangulars amb finestres de vidrieres de colors. Un petit cor ocupa només l'espai de la nau central; té una barana metàl·lica i descansa en una volta rebaixada. El mur del frontis de pedra blanquinosa picada matusserament té un portal en arc de mig punt dovellat amb un marcat guardapols sobre impostes; a la part alta hi ha un òcul i una minsa cornisa d'un sol vessant ja que l'altre està ocupat per la torre del campanar; els murs laterals són de maçoneria arrebossada i pintada d'un color crema i té panys de carreus de pedra blanquinosa i altres de maçoneria. La capçalera és moderna en estil neoromànic formada per un mur recte al centre del qual sobresurt un absis semicircular, amb sòcol, dividit en dos cossos per una motllura; sota cornisa hi té un fris d'arcs cecs d'imitació del romànic llombard; els paraments distingeixen dos cossos, el baix de maçoneria, el superior de paredat amb petits carreus de pedra blanca barrejats; la data de 1919 figura inscrita en el mur. Dimensions: 27'05 x 3'50 x 6'18 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total que comprèn les tres naus fa 11'15 metres. Guarda mitja pica baptismal (tetra-lobulada interiorment) encastada a la paret d'una capella; fa uns 120 centímetres de diàmetre a la boca i uns 80 d'alçada; té una senzilla sanefa amb petits triangles i un bordó a tot el voltant de la cara externa on hi ha una inscripció molt malmesa. També guarda un sarcòfag de pedra antropomorf exempt una mica escapçat als peus. Campanar probablement del segle XII però refet posteriorment amb els mateixos materials del romànic inicial; amb tot, a la part alta, ha sofert força canvis. Té planta rectangular (3'80 x 4'47 m) amb una motllura al nivell en què sobrepassa la teulada de l'església; està coronat per una minsa cornisa i un terrat amb barana metàl·lica però amb els angles emmerletats de carreuons. La cel·la està oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; hi pengem dues campanes, la petita del 1955 porta el nom de Maria del Rosari; la mitjana del 1959 es diu Paula. Damunt el terrat n'hi ha una altra de petita. Els seus murs de carreus irregulars de pedra blanquinosa segurament foren aprofitats de l'antic campanar romànic. Entrant al temple a mà esquerra hi ha una porta que dóna accés a l'interior del campanar; per ell hi puja una escala d'obra amb graons de marge de fusta, barana de fusta que aviat canvia per una d'obra enguixada; deixa un ull central escàs; en arribar a la cel·la una porta hi deixa pas. Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al sud-est del frontis encarat a llevant. Alçada: 17'65 metres.
Точка шляху

Can Rovira de la Serra

Conjunt format per la masia antiga, documentada des del segle XVII, i un edifici adossat, del segle XIX. La masia ha estat molt reformada. És un edifici de planta rectangular i teulada a dues aigües, amb un cos afegit, de nova planta. Pel que fa a l'edifici del segle XIX, consta de planta baixa i dos pisos, amb una composició simètrica, d'estil eclèctic. Masia de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, ara restaurada, amb coberta a dues vessants i un cos adossat a la dreta amb teulada a un sol vessant, on hi ha el portal d'entrada, en arc de mig punt fet de maó. L'obra de l'edifici és de pedra irregular lligada amb morter. Destaca, al nivell de les golfes, les tres finestres emmarcades amb maó; la del centre lleugerament més gran que les laterals. Enmig de les dues finestres del primer pis hi ha un exvot de ceràmica vidrada amb la representació de Sant Isidre. Al seu costat, la masia té adossat un edifici eclèctic, amb façana de composició simètrica, amb balcons als pisos i coronament amb balustrada i frontís semicircular amb un escut de les quatre barres com a decoració. Al frontís de les finestres presenta esgrafiats, baranes de ferro forjat. Al seu davant hi ha uns jardins amb un pou. És la seu de les Caves Rovira-Riba. La masia antiga és de finals del segle XVII, conserva documentació antiga. L'edifici eclèctic és de la segona meitat del segle XIX. El llibre III d'Isidre Mata del Racó es refereix en diferents cites a la nissaga familiar dels Rovira - Serra. L'obra cita a Guilera de la Serra quan es refereix a l'any 1591, l'any 1797 el relaciona amb Josep Rovira de la Serra i a Pau Rovira de la Serra l'any 1724.
Релігійний об'єкт

Esglesia de Santa Margarida

Santa Margarida d'Avinyonet del Penedès és una església del municipi d'Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada en un replà sobre un petit turó, al peu del Cap de Grill, al nucli urbà de Cantallops. Junt amb la Capella del Sant Sepulcre d'Olèrdola és l'únic edifici de caràcter religiós de planta circular existent al Penedès. És un edifici singular, de molta visibilitat des de tot l'entorn. Té un caràcter emblemàtic i al seu interior es venera una imatge de Santa Margarida. A més la creu que hi ha sobre l'altar era una creu processional barroca.És sufragània de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó. Hi ha antecedents històrics sobre l'existència d'una capella de Santa Margarida, així, l'any 1579, Jaume Peipo d'Avinyonet, en el seu testament deixà una quantitat per arreglar la Capella de Santa Margarida de Cantallops, i el 1729 el Visitador General de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó mana que els obrers d'Avinyonet anessin a arreglar la capella de Santa Margarida de Cantallops (ESCOFET, 1981). Un dels senyals d'identitat de Cantallops és l'església que domina el poble, que va ser consagrada el 20 de juliol de 1975 pel bisbe Capmany. A principis de l'any 1975, l'església de Sant Esteve de Cantallops (que encara es conserva a la carretera) tenia una gran esquerda, i a més s'havia de travessar la carretera i era perillós. Fruit de l'empenta col·lectiva, a l'abril, la família Fortuny Algueró ja havia cedit un terreny a Cap de gruill, i els plànols ja estaven fets, així com tots els papers en regla. El dia 14 es va començar a construir el nou edifici, i als tres mesos, el 20 de juliol, s'inaugurava. Tothom va treballar per fer realitat el projecte, sota el càrrec dels dos paletes del poble (Joan Ràfols i Josep Guilera). Els diumenges eren els dies de màxima activitat. S'explica que per la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d'abril, es van posar més de 3.000 totxanes. No obstant, hi va haver moments delicats, com quan es feia la cúpula, o quan es posava la campana o la creu. La forma rodona de l'església al principi va costar d'assimilar, però amb el temps es va convertir en un signe identitari. Era un tret característic del poble. A mig construir, hi havia gent que preguntava si era un dipòsit d'aigua o una plaça de toros. Quan va estar acabada i pintada, també es deia que semblava un pastís de nata amb maduixes. Però, en realitat, molta gent reconeixia Cantallops per l'església circular (GUILERA ALEMANY, 2000). La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada l'església actual, fou força present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X. Resulta interessant la casualitat històrica de l'existència, en documentació del segle XI, d'un Llop-Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el "Campo de Lupo" (Cantallops?), encomenat l'any 1176 a Bertran de Solario, l'amo de Mas Bertran, pel monestir de Sant Cugat (MARGARIT, 1983a). L'antiga església que es troba al carrer de Santa Margarida (que segueix el traçat de la carretera nacional), va ser construïda pel pare d'en Llopart entre els anys 1952 i 1958. Va ser pagada pel poble i els rics propietaris. La pedra es va portar des de les pedreres que a principis del segle XXI encara es poden veure sota el cementiri de les Gunyoles. Abans de la Guerra Civil hi havia una altra capella de Santa Margarida prop del camí dels Xops, amb un petit barri empedrat marcat per cancells baixos.
Постачання

Celler TresToms ( Avinyonet del Penedés)

En el celler botiga situat a la casa pairal, trobarà una gran gama de vins a doll i embotellats i gran varietat de caves, tots d'elaboració casolana i tradicional. També hi trobarà els productes de la terra i fruits de la nostra collita o dels pagesos de la zona. Celler Tres Tombs, és el resultat de l'esforç de les diferents generacions, amb el que hem continuat millorant. La nostra botiga es troba al Penedès, concretament a Avinyonet, a pocs minuts de Vilafranca, hi podrà trobar una amplia varietat de vins (tant a granel com embotellats) i caves, tots, elaborats artesanalment. Alhora, per satisfer la necessitat dels clients disposem de varis productes propis com pot ser la fruita o la verdura, apart d'això disposem de nombrosos productes alimentaris. També, els caps de setmana i festius, obrim la barbacoa on podrà disfrutar d'una agradable experiència. HORARI DEL CELLER BOTIGA Obert de dilluns a divendres de 8:30h a 13h. - 15:40h a 19:30h. Dimarts tancat Dissabte i diumenge ( Obert tot el dia ). També disposem d'una segona botiga a peu de la carretera nacional, en mig del poble per la comoditat dels nostres clients, obert de cara als caps de semana, on hi trobarà els mateixos productes. Per a reservar taula cal trucar amb antelació al nostre telèfon de contacte,  Telèfon: 93 897 02 22   Correu Electrònic: cavatrestombs@gmail.com    Web per a més informació: www.cavatrestombs.com
Точка шляху

Bosc de la Gavarra

Точка шляху

Camps de la Passada

Релігійний об'єкт

Esglesia de Santa Anna ( l'Arboçar de Dalt)

Construïda entre els anys 1952 i 1954 en un estil popular inspirat en el romànic català. És sufragània de la parròquia de Sant Pere Molanta. Té una sola nau capçada amb absis semicircular, i una capella lateral. A la façana principal hi un petit campanar d'espadanya. Va ser projectada per Manuel Puig Jané, arquitecte municipal de l'Hospitalet de Llobregat, potser per això recorda força la capella romànica de Santa Eulàlia de Provençana.
Перехрестя

Sant Pere de Ribes / Olivella BV-2415

Фотографія

Foto

Точка шляху

Olivella

Olivella és un municipi de la comarca del Garraf. En el seu terme es troba l'antic poble de Jafre, actualment abandonat. El primer petit nucli habitat d'Olivella sorgí del Castell Vell cap a l'any 992, damunt del turó del Puig Molí. La seva població era sostinguda per l'agricultura de secà. Després d'aquests inicis va haver-hi una disminució de la població deguda al mal funcionament de les collites i la devastació per la pesta negra. A partir del segle XIV la població va tornar a créixer i es va anar consolidant per l'aparició de diferents masies als voltants del municipi: Can Suriol, les Piques del Masseguer, Mas Liona, Mas Bargalló, la Crivillera, Can Grau, la Masia del Rector i Can Martí. Actualment el municipi el componen gran part d'aquestes masies, que encara es conserven, el nucli urbà, on es troba l'Ajuntament i l'Església Nova i sis urbanitzacions on es concentra la major part de la població.
Релігійний об'єкт

Esglesia de Sant Pere i Sant Feliu d'Olivella

Sant Pere i Sant Feliu d'Olivella és l'església parroquial d'Olivella i és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici està situat a la part alta del poble d'Olivella i s'alça damunt un basament de roca. Té absis semicircular i presenta una distribució asimètrica d'elements. A la part esquerra té un habitatge annex, mentre que la coberta, de teula a dues vessants, es perllonga per la banda dreta per cobrir un cos lateral. La façana mostra una porta d'accés allindanada, elevada per quatre graons. Es troba emmarcada per una estructura d'inspiració clàssica: pilastres estriades, entaulament i frontó triangular. A la part superior hi ha, centrada, una obertura circular. El campanar, de planta rectangular, presenta sis obertures d'arc de mig punt i es corona amb merlets de maó. L'església de Sant Pere i Sant Feliu va ser bastida durant el segle xvii, fruit d'una ampliació d'un temple anterior, probablement del segle xv. Aquest edifici va substituir com a parròquia l'antic edifici romànic d'Olivella, que resultava insuficient. Sembla que l'església nova es va edificar al solar del Castell Nou, antiga fortalesa documentada des de 1264, que constituí el nucli inicial d'Olivella.
Точка шляху

Corral Nou

El Corral Nou és una masia d'Olivella inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una masia amb un cos central, originari i dos laterals. El cos central té coberta a dues vessants. Un dels laterals té coberta plana i l'altra coberta a un vessant. Consta de planta baixa i pis. Les obertures són de forma rectangular, exceptuant la porta d'entrada que és formada per un arc de mig punt. És interessant a la part posterior de la casa, el corral format per dues arcades de mig punt en mig de les quals, i més elevada, es troba una finestra amb llinda de fusta. Aquest mas pertanyia a les Piques i era coneguda com "la casa petita" o el Corral Nou. L'any 1875 fou comprada per Pere Domènech i Grau, el mateix que comprà la Plana Novella i les Piques. L'any 1898, quan els projectes colonitzadors d'en Domènech no varen donar el resultat esperat, hom portà l'heretat a l'encant públic. L'any 1898 havia passat, per deutes, junt a les Piques, als editors barcelonins Montaner i Simón. Ha estat recentment rehabilitada per convertir-se en casa de turisme rural.
Релігійний об'єкт

Monestir Budista del Garraf, Sakya Tashi Ling

Situat al Parc Natural de Garraf, en un entorn privilegiat de paisatge mediterrani, es troba l'antiga Colònia Agrícola Plana Novella al municipi d'Olivella, Barcelona. Aquesta colònia agrícola es va destinar a el cultiu de la vinya, d'oliveres i d'arbres fruiters. L'activitat agrícola va ser establerta pel matrimoni d'indians Pere Domènech i Maria de Vilanova, els qui es van fer construir el 1890 al Palau Novella per l'arquitecte Manuel Comas i Thos. La fil·loxera els va portar a la ruïna el 1896, any en què la propietat va sortir a subhasta pública i, des d'aleshores, el patrimoni va romandre tancat. Cent anys després, el 1996, la comunitat de ioguis i laics de Monjos Budistes Sakya Tashi Ling van iniciar un continu procés de rehabilitació amb l'objectiu de recuperar el seu valor cultural i històric, per convertir el Monestir de Garraf en un lloc d'accés a el coneixement ja la saviesa mil·lenària de Buda; un lloc propici per desenvolupar un aprenentatge de vida a través d'una cultura de pau, col·laboració i compromís amb la societat i amb el medi ambient. Un dels primers objectius de la comunitat va ser la construcció d'una estupa (Chörten), un reliquiari d'arquitectura única que s'edifica d'acord amb els ensenyaments; el seu disseny i proporcions han de ser exactes segons estableix la tradició. El conjunt d'elements de l'estupa, com la seva orientació, la seva geometria sagrada, els seus continguts d'alt valor simbòlic i l'energia carregada per les cerimònies dels lames, creen un potencial benefici per a aquells que la miren, la circumval o que, simplement, són tocats per la seva ombra. L'estructura d'una estupa representa totes les etapes de la meditació i el seu resultat. Cadascun dels seus nivells i parts contenen un significat i una finalitat que, de manera general, es divideixen en tres temes principals: La base i el tron: representen l'ètica, el fonament o terreny de tot progrés espiritual. Sol contenir molinets d'oracions perquè puguin ser girats mentre es circumval·la l'Estupa. Les escales, el vas i la harmika: representen les pràctiques de meditació a realitzar. El pinacle: representa el resultat de les pràctiques de meditació i la realització de la ment il·luminada. En la tradició tibetana, hi ha vuit tipus d'estupes. Al Monestir de Garraf, podràs trobar l'Estupa de la Salut (Namgyal) i l'Estupa de la Saviesa (Jangchub), i beneficiar-te de la seva energia i inspirar-te en els valors universals que representen. L'oració i les cerimònies religioses són una pràctica meditativa comuna a totes les religions. En el budisme vajrayana, l'oració i el ritual constitueixen una pràctica fonamental per a la comunitat de practicants i un compromís amb tots els éssers que senten amb la finalitat de purificar energies negatives i transmutar els pensaments no virtuosos en virtut. Al Monestir de Garraf, vam realitzar diàriament el ritual de Tara Verda Quatre Mandales i el ritual de Mahakala Blanc, fidel a la tradició Sakya. Encara que aquest tipus de pràctica està preservada pels practicants vajrayana autoritzats, resulta molt beneficiós assistir com a oients. Els recomanem contactar amb l'oficina per poder assistir a les oracions.
Панорама

Panoramica

Панорама

Mirador de la Serra de Ripoll

Панорама

Mirador de la Serra del Lladre

Точка шляху

Passeig Marítim de Garraf

Точка шляху

Passeig Marítim de Castelldefels

Коментарі

    You can or this trail