-
-
3 278 m
1 840 m
0
4,9
9,8
19,7 km

Переглянуто 88 раз(и), завантажено 2 раз(и)

біля Gavarnie, Occitanie (France)

Ruta que volta tota la corona del Vignemale coronant tots els seus tres mils a excepció de les 2 agulles del Clot de la Hount, que vam deixar per una altra ocasió per manca de temps (requereixen unes 2 hores entre baixar a l'infern on es troben i sortir-ne).

Així doncs coronem, de forma successiva:
- Montferrat (3.219m)
- Central (3.235 m)
- Cerbillona (3.247 m)
- Agulla SW del Cerbillona (3.051 m)
- Clot de la Hount (3.289 m)
- Vignemale o Vinhamala (3.298 m)
- Pitón Carré (3.197 m)
- Punta Chausenque (3.204 m)
- Espalda Chausenque (3.154 m)

Nosaltres ho fem en 2 dies, sortint des de la presa d'Ossoue i fent bivac al coll de Cerbillona, lloc espectacular per a fer passar una nit sota el firmament.

El primer dia sortim des de la presa i agafem l'HRP fressadíssim que ens durà fins a les coves Russell. Des d'allà abandonem l'HRP i anem a cercar l'aresta est del Montferrat sense camí ni fites massa clares, i per un caos de roques pelades de l'antiga glacera.

Finalment assolim l'aresta i comencem una pujada que, per culpa del motxillot que duem amb tot el material de bivac se'ns farà bastant feixuga. Tècnicament tampoc té massa complicació. Es tracta d'una llarga grimpada però per molt bon terreny.

Un cop al Montferrat reposem forces i encarem la llarga aresta que ens durà al Pic Central i al Cerbillona. No te cap complicació i és força còmoda de fer.

Des del Cerbillona valorem baixar ja a l'Agulla SW però se'ns ha fet una mica tard i decidim deixar-la per a l'endemà. Així que en un tris tras ens plantem al coll de Cerbillona i ens posem en un dels múltiples bivacs que hi ha. Tindrem la companyia d'una parella de francesos en un altre bivac. Ara ja només ens queda gaudir de l'espectacle de la posta de sol amb el Midi d'Ossau de fons per una banda, i per l'altra la preciosa, tot i que cada cop més malmesa, glacera del Vignemale.

La nit és preciosa, encalmada i amb una lluna d'escàndol que, això sí, ens emmascara el firmament espectacular.

Al dia següent gaudim ara de l'espectacle de l'albada sobre la glacera del Vignemale. Un cop sadollats de tanta bellesa desfem el camí d'ahir (ara per sort, sense motxilles) i pugem al Cerbillona de nou per a encarar la baixada a l'infern de l'Agulla SW del Cerbillona.

Des del Cerbillona es veu avall, molt avall. Marededéu senyor, quina matada, només per a aquells que anem a tatxar tres mils. Resignats comencem la baixada de 200 m de desnivell, en un primer tram prou còmode en direcció sud. Però quan virem a la dreta i ens encarem més al nord comença el terreny descompost, llastimós i sense cap traça ni fita que seguir. Per tant, anem buscant aquell pas que considerem més còmode o menys perillós de relliscar. Molt recomanable casc si sou 2 o més, ja que la caiguda de pedres és un perill constant.

Ja bastant avall trobem una canaleta a la que ens hi encaixonarem. Continua sent relliscosa però dóna una mínima sensació major de seguretat.

Acabada la canaleta ja ens trobem al collet previ a l'ascens a l'Agulla SW. Ara ens queda una grimpada relativament assequible. La roca hi és molt millor, per sort, però hem de continuar força amatents a no relliscar ja que la caiguda seria perillosa.

Coronem per fi l'Agulla SW, l'espai hi és mínim, i ràpidament desgrimpem amb compte i iniciem l'ascens per l'infern pel qual abans hem baixat. Afortunadament la pujada se'ns fa menys llastimosa, potser perquè ja sabíem el què ens deparava.

Retrobem el cim del Cerbillona i retornem al coll. En aquell moment decidim que no farem les Agulles del Clot de la Hount ja que fent càlculs ens surt que acabaríem molt tard (cal comptar les hores de cotxe que ens queden de retorn!). Així que, continuem sense motxilles i pugem al Clot de la Hount.

Des del Clot de la Hount emprenem la cresta cap al Vignemale. El primer tram és el més complicat. Hi ha alguna fita que et va indicant els passos. No és excessivament complicada però, com sempre, cal estar atents ja que té algú pas un xic compromès.

La segona part ja és pràcticament una caminada posant alguna mà i assolim el cim del rei Vignemale (Vinhamala en occità).

Des d'allà ara hem de retornar a buscar les motxillotes (oh no!) al coll de Cerbillona. Així que baixem del Vignemale fins a la glacera i fem un flanqueig còmode per aquesta fins al coll de Cerbillona. Recollim material i motxilles i, de nou amb tot el pes, ens tornem a endinsar a la glacera.

Arribem a la bretxa de sortida del mític corredor de Gaube. Aquí decidim continuar amb les motxilles per intentar fer tota l'aresta fins a l'Espalda Chausenque. Així que esbufegant pel pes d'aquestes assolim tot grimpant el cim del Pitón Carré. Des d'aquí encarem la baixada per l'aresta cap a la Punta Chausenque però amb la motxillota que duem no ho veiem massa clar. Així que decidim baixar del Pitón Carré per on hem pujat, amb compte perquè no hi ha un camí marcat i tot és per roca plena de grava relliscosa.

Retornem a la glacera i fem un flanqueig per aquesta fins al coll previ a la Punta Chausenque. Aquí decidim, per a que no ens torni a passar el d'abans, de deixar les motxilles aquí i fer els 2 darres cims per l'aresta, sense la motxilla.

Iniciem l'ascens, sempre amb compte, ja que els cims d'aquesta banda són tots iguals, plens de rocalla descomposta i relliscosa. Assolim el cim de la Punta Chausenque i després per l'aresta assolim l'Espalda Chausenque.

La baixada de l'Espalda Chausenque ens resulta més compromesa del que ens esperàvem. Relliscosa de nou, amb possibilitats de caiguda perillosa i sense masses preses a on agafar-se. Tot i així retornem a la glacera. Ara però, hem de fer un flanqueig enrere per anar a buscar les motxilles que hem deixat als peus de la Punta Chausenque. Com que havíem deixat els grampons a les motxilles aquest flanqueig ens resulta llarg i treballós ja que hem d'anar clavant les botes a la neu. Per sort aquesta està relativamen tova. Així que, paciència i anar fent.

Finalment recollim les motxilles, ens posem ara sí els grampons i ja davallem cap a la glacera amb compte de les esquerdes que hi ha. A la que podem, per a evitar la incomoditat i incertesa que provoquen tantes esquerdes i l'anar sentint l'aigua sota el gel, sortim de la glacera per la seva banda dreta i entre roques pelades i neu tova anem davallant. Més avall ja es comencen a trobar fites que ens van guiant fins a trobar els camins fressats i l'HRP a través del qual, en una llarga baixada acabarem retornant a la presa d'Ossoue.
Перехрестя

Agafem HRP de baixada

вершина

AGULLA SW CERBILLONA (3.051 m)

стоянка

APARCAMENT PRESA D'OSSOUE

Waypoint

Aresta Est Montferrat

Гірський перевал

Bretxa de Gaube

вершина

CERBILLONA (3.247 m)

вершина

CLOT DE LA HOUNT (3.289 m)

вершина

COLL CERBILLONA (Bivac)

Гірський перевал

Coll Lady Lyster

Waypoint

Coves Russell

Перехрестя

Cruïlla de baixada

Перехрестя

Deixem HRP de pujada

вершина

ESPALDA CHAUSENQUE (3.154 m)

вершина

MONTFERRAT (3.219 m)

вершина

PIC CENTRAL (3.235 m)

вершина

PITÓN CARRÉ (3.197 m)

вершина

PUNTA CHAUSENQUE (3.204 m)

вершина

VIGNEMALE / VINHAMALA (3.298 m)

Коментарі

    You can or this trail